LA FADA NEGRA
Xavier Theros
Destino 2017
448 pàgines.
Premi Josep Pla 2017
Farà uns vint o trenta anys, vaig tenir la meva "etapa
novel·la històrica" (Gore Vidal, Rober Graves ...) com he tingut tantes en
la meva vida lectora; però em vaig passar a la història a seques i m'he perdut
l'últim i llarg boom dels Follet, Falcones, etc. Si he llegit
algunes novel·les històriques, ha estat pel seu interès literari i
prescindint del gènere. Fullejant la "Història mundial de
Catalunya" dirigida per Borja de Riquer, vaig parar atenció en
un capítol titulat "1843, la Jamància, antecedent de la Comuna
de París?" És un capítol curt, clar i sintètic, escrit per
Manel Risques on podem llegir: "Es volia impulsar un nou ordre social
des de baix, alternatiu al tradicional, jeràrquic i elitista..." Una mena
de 15-M reprimit brutalment amb un saldo de 300 morts. En la
bibliografia a la fi del capítol figura la novel·la de
Xavier Theros i això em va decidir a llegir-la. En el capítol
llegeixo també que participaren en els combats destacats republicans, com
Anselm Clavé i Francesc de Paula Cuello. Busco, regiro i veig
que la novel·la d'Enric Calpena Memòria de sang comença
amb l'assassinat de Francesc de Paula Cuello i decideixo llegir-la a
continuació. Cada dia va prenent més forma la idea de fer un pla
de lectura de la història de Catalunya a través de la novel·la històrica.
El rerefons històric.
“El rerefons històric d’aquesta novel·la és real. La
revolta de la Jamància va ser la més llarga, la més dramàtica i la darrera de
les deu insurreccions que van esclatar a Barcelona entre 1835 i 1843, també
conegudes com a bullangues. En aquest cas va ser un aixecament en el
qual es van barrejar l’impacte de la revolució industrial, el naixement del
sindicalisme i del republicanisme, l’anticlericalisme contra una Església que
era posseïdora d’un gran nombre de propietats immobiliàries i l’antimilitarisme
envers un exèrcit vist com una força d’ocupació. Les muralles, i fortaleses com
el castell de Montjuïc o la Ciutadella, no eren percebudes com a elements
defensius, sinó com un sistema de control sobre una ciutat rebel. La
participació de les classes més desfavorides explica les singulars similituds
que guarda amb esclats posteriors, com les protestes per les quintes de 1845 i
1870, la vaga revolucionària de 1909 o la revolució llibertària de juliol de
1936.” (De la nota final de l'autor).
L'argument.
La revolta acaba amb el bombardeig de Barcelona des del
castell de Montjuïc i la Ciutadella, dirigit pel general Prim. Sobre aquest
rerefons, el capità Llampades i el sergent Gutiérrez investiguen la mort del
jove Junceda, fill d'Antoni Junceda, "un dels nostres negociants
més arriscats", empresari mafiós, constructor i traficant d'armes. A
aquesta mort la segueixen un reguitzell d'infants morts en estranyes
circumstàncies. Llampades, antic capità de vaixell dedicat al tràfic
d'esclaus, traumatitzat per un episodi de canibalisme durant un naufragi i ara
capità de la policia de Barcelona, prossegueix la recerca obsessiva de
l'assassí de nens a la ciutat revoltada i envoltada per les forces nacionals. El
sergent Gutiérrez, mà dreta de Llampades, era famós pel seu pal: “una
gruixuda estaca de boix plena d’incrustacions de llautó amb imatges de sants,
que abans havia estat propietat del segrestador Joan Poal, altrament conegut
com el Bord de Sant Andreu. Els cops que donava amb aquesta eina tenien la
particularitat de deixar gravada a la pell la figura d’un pare de l’Església,
raó per la qual també li deien el Gravat.”
Uns detalls.
El curiós contrast entre la Barcelona a peu de carrer i la
dels terrats: “En aquells anys es deia que es podia caminar des de les
Voltes dels Encants fins al baluard de Jonqueres —i des de la Ciutadella fins a
la Rambla— sense haver de baixar al carrer. Barcelona estava feta d’arcs i
voltes, sobre les quals hi havia un mar de carrerons on amb prou feines es
filustrava el sol.
La ciutat de sota era humida, fosca i bruta, feia olor de
merda de cavall i de sardines fregides. Les escombraries escampades per les
voreres, l’amuntegament humà, els perills d’epidèmies i la manca de clavegueres
eren uns problemes sense solució, i quan plovia els fossars urbans pudien a
mort. En canvi, per sobre Barcelona era plana, neta, lluminosa; era una
successió de terrats que s’estenien com la roba estesa, de llençols i testos
amb plantes, de miradors secrets i taules on sopaven les famílies quan arribava
el bon temps. Com en un duplicat del món de sota, molta gent vivia sense
apartar-se mai d’aquells verals. Els amants hi pujaven a amagar els seus
petons, els nens treien les joguines a la fresca i els lladres transitaven
amunt i avall sense trepitjar el carrer. Amb escales, escaletes, desnivells i
parets colgades de colomars i conilleres, d’horts en testos i tomaqueres,
gàbies d’ocells i terrasses que buscaven el mar, i xemeneies que vomitaven
sutge i fum, la ciutat de dalt vivia lluny de la llei que imperava arran de terra.”
Conclusió.
El rerefons històric perfectament traçat; la vida quotidiana
de les classes populars, la fam, la misèria, les tavernes, prostíbuls i
els fumadors clandestins d'opi cruament descrits; els mètodes
brutals de la policia i les guerres de les bandes mafioses; conformen un
impressionant mosaic que, si ens sembla surrealista, és perquè descriu una
realitat extrema amb tintats gòtics, com una versió de
"Els Miserables" escrita per Cormac McCarthy.
Si fes (que no ho descarto) una llista de les deu
o dotze novel·les històriques que millor representen la història de Catalunya,
dins del paràmetres exigibles de rigor històric i
qualitat literària, La fada negra ocuparia un lloc d'honor a la Barcelona
del segle XIX.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario.
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario