MEMÒRIA DE SANG
Enric Calpena
Pàgines: 400
Ediciones B (2014)
Si a El dia que Barcelona va morir la trama
dramàtica era una història de traïció, aquí ho és de venjança. La part fictícia
té la funció de lligar i donar coherència a la part històrica i, alhora, fer-la
més atractiva a l'lector; però, és inevitable, li dóna el to de l'autor que
impregna la totalitat de la novel·la. En el cas d'en Calpena aquest to és
aventurer, si es vol, una mica ingenu; en el de Theros és de fantasia gòtica;
en Villaró de naturalisme èpic; però l'important, en els tres, és la seva
capacitat per recrear de forma vívida èpoques i personatges històrics.
La Ronda de Vigilància de Barcelona o Ronda d'en Tarrés, va
ser un cos parapolicial de paisà creat el 1848 per Manel Gibert i dirigida pel
comissari Ramon Serra i Monclús. El seu cap era Jeroni Tarrés, un assassí,
confident, lladre i proxeneta que va reclutar a una banda de delinqüents per
reprimir polítics progressistes als quals apallissaven, torturaven i
assassinaven impunement. En 1851, Tarrés i tres dels seus sequaços assassinen
el periodista i líder progressista Francesc de Paula Cuello, succés en
el qual Calpena insereix al protagonista Joan Gort i al seu pare Ramon que mor
en el xoc. En Joan, vuit anys més tard, el 1859, es allistara en el batalló de
Voluntaris de Catalunya sota el comandament del comandant Sugranyes, el seu
padrí, i convocats per Prim per donar suport a l'exèrcit espanyol en la Guerra
d'Àfrica.
La novel·la s'organitza en tres parts:
-1851: Ramon i Joan Gort viatgen de Reus a Barcelona per fer
un encàrrec comercial del seu cap Sugranyes. Calpena descriu la Barcelona
emmurallada, saturada d'humanitat, corrupta i pestilent; la trama mafiosa de la
Ronda d'en Tarrés on destaca la xarxa de "xocolateries" on s'exerceix
la prostitució.
-1859: Tarrés i tres dels seus companys compleixen condemna
a Ceuta després d'un judici manipulat per Serra i Monclús. Formaran part d'un
batalló de reclusos per participar a la guerra contra el Marroc. Joan Gort, que
s'havia jurat venjar-se de Tarrés, arriba a l'Àfrica amb el batalló de
Voluntaris de Catalunya format per Sugranyes a les ordres del general Prim.
-1860: Narra les batalles del Marroc inclosa la de Wad-Ras
on mor Tarrés. Cal destacar el detall dels moviments tàctics dels exèrcits que,
a causa de la inoperància de les armes de foc (calia recarregar després de cada
tret, sovint amb pedretes i cargols), acabaven en el cos a cos amb baionetes i
ganivets. Estan, també, molt ben descrites les condicions de vida dels
campaments militars que nedaven en el fang i la merda de les epidèmies de
còlera que assolaven a les tropes.
El mateix Calpena, en una nota final, ens explica el que és
històric, les fonts que ha utilitzat i el que és ficció: "en general, les
incidències bèl·liques que es relaten, estan fonamentades en la documentació de
l'època. I episodis tan increïbles com l'assalt de les muralles de l'alcassaba
per part dels voluntaris de Valls i Vilafranca fent un castell humà,
també."
La Barcelona de 1851 que descriu en Calpena és la que s'està
recuperant del bombardeig de 1843 en resposta a la revolta de la Jamància tan
ben explicada a La fada negra d'en Xavier Theros. Les dues
novel·les poden llegir-se seguides i s'apreciarà la total coherència dels
ambients descrits.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario