IRÈNE (Camille Verhoeven 01) de Pierre Lemaitre - Escenes impactants, trama enginyosa i descripció sagaç dels personatges - Valoració 8,5 sobre 10

• Nº de páginas: 352 págs.
• Editorial: BROMERA
• Lengua: CATALÁN

 He llegit les dues primeres novel·les de la sèrie Camille Verhoeven d'una tirada. Irène és una novel·la entretinguda i correcta amb un principi terrible i un final atroç. Alex és una novel·la gairebé rodona amb un edifici argumental complex travat a la perfecció. 

Camille Verhoeven és un comandant de la brigada criminal de París que només mesura 1,45 metres per una hipetrofia fetal a causa del tabaquisme compulsiu de la seva mare, una pintora de certa fama. Està feliçment casat amb I'Irène i esperen un fill. Investiga el brutal assassinat de dues noies i descobreix que la disposión dels cossos escenifica la massacre perpetrada per Patrick Bateman en American Psycho de Bret Easton Ellis. Les noies han estat violades, torturades, eviscerades i decuartizadas seguint amb meticulositat les pautes de l'escriptor americà. Camille descobreix altres crims que reprodueixen els de novel·les negres famoses com Laidlaw de William McIlvanney o Roseanna de Maj Sjöwall y Per Wahlöö. La tensió arriba al seu màxim quan Irene, la dona embarassada de Camille, és segrestada i el professor Ballanger, col·laborador de la policia, l'informa que hi ha una novel·la d'un escriptor menor en què es produeix l'assassinat d'una dona embarassada. Descobrir l'autor, la novel·la i els detalls de l'assassinat lieterario, es converteix en una cursa contra rellotge que ens porta a un final devastador.

Camille és esquerp, tossut i aspre de modals. Els seus col·laboradors també són peculiars. Louis: "Si et fixaves bé en Louis, no costava gaire imaginar-te'l de fent la primera comunió. Encara conservava tota la joventut, tota la gràcia i tota la fragilitat d'aquells anys. En una paraula, físicament, Louis era un home elegant, prim, delicat i profundament irritant. "Armand, avar, meticulós i conscienciós:" un home prim, amb unes orelles molt grosses i una garreperia antològica. "El comissari Le Guen, cap i amic de Camille, un homenàs corpulent amb quatre exdones a l'esquena i d'un pessimisme visceral: "Le Guen era un tres d'home que feia un règim darrere l'altre des de feia vint anys sense perdre mai ni un gram, i això li havia encomanat un fatalisme i un vague esgotament perpetu que li notava a la cara ia tot el cos. A l'Llarg dels anys, Camille havia vist com anava adoptant, a poc a poc, un mena d'actitud de rei destronat. "La descripció àgil i pintoresca dels seus personatges és típica de Lemaitre. Així descriu a la jutgessa Deschamps:"Prima sense arribar a l'extrem i una cara asimètrica on tot, el nas, la boca, a els ulls i a els pòmuls, agafat pet separat podia semblar normal i fins i tot lògic; però que en conjunt semblava col • locat en un ordre inversemblant, cosa que li donava un aire intel • ligent i caòtic al mateix temps. I portava roba cara. "

Irène és una bona novel·la i un homenatge al gènere negre; escrita amb llenguatge fluid i vivaç, amb algunes escenes impactants, trama enginyosa, vista sagaç dels personatges, diàlegs tersos i detallada exposició dels procediments policials.Lamaître, amb Fred Vargas i Franck Thilliez, fan la millor de la novel·la negra francesa actual.Lemaitre, en una entrevista, confessa que Camille és una barreja del seu pare, un home baixet, i d'ell mateix, que també té una visió dolorosa del gènere humà.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.