Traductor Joan Fontcuberta i Gel
Páginas 240
Idioma Catalán
Publicación 1969(2009)
Editorial Edicions 62
De vegades em
passo més temps remenant llibres que llegint; en follejo un, començo un
altre ... i els deixo a un costat. Si
véns d'un Bellow o un Lodge, el llistó està molt alt i et costa acontentar amb
menys. Solució:
alguna cosa que rellegir, un valor segur, però en català, que és com anar
d'estrena i, de passada, vaig lustrant l'idioma matern. Res més
encertat que el Portnoy de Philip Roth.
Aquests pares patidors i controladors d'una família jueva en els anys 30, no són tan diferents dels nostres (als quals hem d'afegir les inefables tietes) en els anys 50 i 60 a Catalunya; l'omnipresent, tafaner i invasiu rabí, guardià de l'ortodòxia religiosa i els bons costums, està complidament representat aquí per gelosos mestres i cures. Tots ells formaven l'opressiu equip supervisor del desenvolupament moral, social i fins fisiològic d'Alex Portnoy que, en rebel·lia, es declara ateu, comunista, lector de Freud i Bertrand Russell, onanista compulsiu primer i, després, caçador de suaus, rotundes i complaents rosses americanes. No crec que aquestes fixacions sexuals siguin exclusives de l'adolescent jueu, penso que són característiques universals del mascle sapiens colloner, saturat de tostesterona, que la sua pels porus i la plora pels ulls, tota la seva vida, mentre el cos aguanti.
Tota la novel·la és una sessió amb el seu psicoanalista, el Dr. Spielvoge, en la qual Portnoy, en un esforç d'autocomprensió, molt freudià, culpa als seus pares del seu desig sexual descontrolat, que el porta de cap i inhabilita per a l'amor i el compromís. Hi ha més coses: inconformisme contra les normes culturals i religioses, crítica de la cobdícia i el consumisme com a motors socials ... però el tema dominant és el de la ofuscació sexual i el trastorn és que aquesta obsessió, sempre acompanyada de culpa, l'impulsa a cercar-ne més, en una cursa contra rellotge degradant i autodestructiva que ho invalida per relacionar-se amb una dona real, amb cap i cor a més dels coneguts forats penetrables. Les confessions d'Alex Portnoy són autolesions mentals.
Alex pateix una disfunció sexual, però una disfunció és si fas una cosa normal en excés o fora de lloc: prendre una ampolla de vi en comptes d'un got en els menjars, o un got de vi en comptes d'un cafè amb llet al aixecar-te; els dos són símptomes d'alcoholisme. Qüestió de grau i ocasió.
La novel·la, apareguda el 1969, va provocar un notable escàndol per les abundants escenes de sexe explícit i impactant, com quan el Alex adolescent es masturba amb un filet de carn que després la seva mare serveix en el menjar. De què em sona? En una altra novel·la que no recordo un altre adolescent hiperhormonat ho fa amb un calamar. Ho miraré ... Avui, aquesta desimboltura detallista pot embafar una mica (a mi em va incomodar a principis dels 80); però a la fi dels 60 es vivia a USA la revolució sexual, iniciada el 1964 quan es va aixecar la prohibició dels tròpics d'Henry Miller. Que això no et freni perquè el llibre és molt més.
No entraré en l'etern conflicte d'identitats del jueu americà, alemany, francès, o del jueu d'on sigui. Un és el producte de la seva època, la seva genètica, circumstàncies i esforços; no entenc bé els lligams identitàries, La història ... cal procurar entendre-la; però sense carregar amb ella a l'esquena.
El gènere seria una de paròdia de tragicomèdia; la tècnica: el flux desbordant de consciència amb avanços i retrocessos temporals; l'estil: ràpid i borbollant, incisiu, enginyós i brillant. Si no l’has llegit, no t'ho perdis. És la porta d'entrada a l'obra de Philip Roth, per a molts, el millor novel·lista contemporani que, inexplicable, no ha rebut encara el Premi Nobel.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
Aquests pares patidors i controladors d'una família jueva en els anys 30, no són tan diferents dels nostres (als quals hem d'afegir les inefables tietes) en els anys 50 i 60 a Catalunya; l'omnipresent, tafaner i invasiu rabí, guardià de l'ortodòxia religiosa i els bons costums, està complidament representat aquí per gelosos mestres i cures. Tots ells formaven l'opressiu equip supervisor del desenvolupament moral, social i fins fisiològic d'Alex Portnoy que, en rebel·lia, es declara ateu, comunista, lector de Freud i Bertrand Russell, onanista compulsiu primer i, després, caçador de suaus, rotundes i complaents rosses americanes. No crec que aquestes fixacions sexuals siguin exclusives de l'adolescent jueu, penso que són característiques universals del mascle sapiens colloner, saturat de tostesterona, que la sua pels porus i la plora pels ulls, tota la seva vida, mentre el cos aguanti.
Tota la novel·la és una sessió amb el seu psicoanalista, el Dr. Spielvoge, en la qual Portnoy, en un esforç d'autocomprensió, molt freudià, culpa als seus pares del seu desig sexual descontrolat, que el porta de cap i inhabilita per a l'amor i el compromís. Hi ha més coses: inconformisme contra les normes culturals i religioses, crítica de la cobdícia i el consumisme com a motors socials ... però el tema dominant és el de la ofuscació sexual i el trastorn és que aquesta obsessió, sempre acompanyada de culpa, l'impulsa a cercar-ne més, en una cursa contra rellotge degradant i autodestructiva que ho invalida per relacionar-se amb una dona real, amb cap i cor a més dels coneguts forats penetrables. Les confessions d'Alex Portnoy són autolesions mentals.
Alex pateix una disfunció sexual, però una disfunció és si fas una cosa normal en excés o fora de lloc: prendre una ampolla de vi en comptes d'un got en els menjars, o un got de vi en comptes d'un cafè amb llet al aixecar-te; els dos són símptomes d'alcoholisme. Qüestió de grau i ocasió.
La novel·la, apareguda el 1969, va provocar un notable escàndol per les abundants escenes de sexe explícit i impactant, com quan el Alex adolescent es masturba amb un filet de carn que després la seva mare serveix en el menjar. De què em sona? En una altra novel·la que no recordo un altre adolescent hiperhormonat ho fa amb un calamar. Ho miraré ... Avui, aquesta desimboltura detallista pot embafar una mica (a mi em va incomodar a principis dels 80); però a la fi dels 60 es vivia a USA la revolució sexual, iniciada el 1964 quan es va aixecar la prohibició dels tròpics d'Henry Miller. Que això no et freni perquè el llibre és molt més.
No entraré en l'etern conflicte d'identitats del jueu americà, alemany, francès, o del jueu d'on sigui. Un és el producte de la seva època, la seva genètica, circumstàncies i esforços; no entenc bé els lligams identitàries, La història ... cal procurar entendre-la; però sense carregar amb ella a l'esquena.
El gènere seria una de paròdia de tragicomèdia; la tècnica: el flux desbordant de consciència amb avanços i retrocessos temporals; l'estil: ràpid i borbollant, incisiu, enginyós i brillant. Si no l’has llegit, no t'ho perdis. És la porta d'entrada a l'obra de Philip Roth, per a molts, el millor novel·lista contemporani que, inexplicable, no ha rebut encara el Premi Nobel.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario