L'ASSASSINAT de Jim Thompson - La seva intensitat t'embolcalla des de la primera línia. - Valoració 9/10

Thompson, 1957

Traducció: Marta Mirabent, 1986

Pàgines: 176

Edicions 62. La cua de palla.

Sinopsi de l'editorial.

Va ser un mal any per a aquella petita ciutat de Nova Anglaterra. Algú es dedicà a desenterrar secrets que eren ben soterrats, a desencadenar odis i passions, a furgar en allò més baix que duien dintre. El vell doctor, de passat il·lícit i present inconfessat, el seu fill, ressentit, desitjós de fer sentir el seu pas sobre la terra a base de deixar-hi un mal record, l’home massa jove per a una dona massa vella, que el reté, i que se sent capaç d’estimar potser per primera vegada… Tota la ciutad era atiada —per telèfon!— per algú que movia els fils del malestar, a distància. Però tots sabien qui era qui desvetllava tot allò, i tots l’odiaven. Per això quan la trobaren morta no hi havia manera de saber qui ho podia haver fet.

Comentari.

La colecció "Cua de palla" és una estupenda opció per llegir (o rellegir) en català als clàssics de la novel·la negra entre els quals Jim Thompson té un lloc d'honor.

Qualsevol pot haver assassinat a Luane Devore, la xafardera oficial de Manduwoc, petit poble costaner a unes hores de Nova York, afectat per la crisi turística. Luane, de 65 anys, hipocondríaca i paranoica, porta anys tancada a la seva habitació i dedicada a estendre rumors maliciosos sobre els seus conciutadans.

Cadascun dels 12 capítols dóna veu en primera persona a un dels personatges implicats en la història en què expressen les seves pors, frustracions i justificacions i, en definitiva, els seus motius per matar la vella Luane. Són 12 històries fosques i tristes, molt ben encaixades, escrites en un estil expressiu i intens que t'embolcalla des de la primera línia.

La premissa de Thompson, arrelada en les seves pròpies experiències durant la Depressió, és que la societat no és un espai de convivència sinó un niu d'escorpins llestos per passar de la frustració a la fúria i d'aquí a la violència. La vida, com acumulació de fracassos i anhels frustrats, és un camp sembrat d'assassins potencials. La línia que separa la conducta "normal" de la psicopática és molt prima i es trenca sota la pressió d'un impuls que, a manera de ressort, desencadena l'acte violent.

Hi ha autors que, en acabar la lectura d'una de les seves novel·les, de seguida busques una altra. T'ho demana el cos. Amb altres (com Thompson) passa el contrari: has de parar i agafar aire. Al llarg dels anys he anat llegint algunes coses d'aquest autor a petites dosis i de manera espaiada en el temps  evitant l'empatx. Veig en el meu full Excel que la meva última relectura de Thompson va ser "1280 ànimes" al 2013 que vaig valorar amb un 9; "L'assassinat" no li va al darrere i pot ser que sigui millor. Aquí va un altre 9.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.