L'ABOMINABLE CRIM DE L'ALSINA GRAELLS de Pep Coll - Fa riure i fa pensar,dues formes molt sanes de remenar el cervell - Valoració 9/10

Editorial Grup 62 (1.999)

Pàgines: 224

Pep Coll va publicar aquesta novel·la en 1.999 i a mi, per sort, em va passar desapercebuda. Dic per sort perquè gràcies a aquest badada avui l'he gaudit en tot el seu esplendor, cosa que he d'agrair a Sebatià Bennasar i al seu llibre “Pot semblar un accident. La novel-la negra i la transformació dels Paisos Catalans 1999-2010” que seguiré esprement per recuperar lectures perdudes.

Argument.

Durant el trajecte Barcelona-Lleida de l'autobus de línia Alsina Graells es produeix l'assassinat del diputat al Parlament per Lleida, Feliciano Morán, representant d'un partit d'ultradreta. Quan l'inspector dels mossos Massanés, que viatjava al bus, descobreix el cadaver, el transport encara no havia sortit de Tarragona que era competència de la Guàrdia Civil. Després d'una disputa sobre qui es queda el cas, l'inspector Massanés aconsegueix portar l’Alsina Graells a la comissaria dels mossos de les Borges Blanques a càrrec del sergent Diego Campos, antic guàrdia civil reciclat a mosso que va canviar de cos i de nom, i ara es fa dir Dídac Campos.És un cas de "habitació tancada" ja que el trajecte Barcelona-Lleida era directe, sense parades, i Massanés comença a interrogar la dotzena de passatgers per descobrir el culpable.

Comentari.

Els interrogatoris són delirants i els personatges memorables. Tenim la intèrpret d'un japonès amb aspecte de rus que, amb les presses ha vingut amb el seu nadó i li dóna el pit durant l'interrogatori; l'agent Càndid Agelet, el mosso filòsof ajudant de Massanés, a qui diuen Tòtil perquè no sap dir dues paraules sense nomenar Aristòtil; Santiago Fust, ludòpata i mafiós de les subvencions agrícoles europees; la senyora Rossita Vallespí propietària de "Modes La Generosa" al carrer Major de Lleida, obsessionada perquè li han robat una jaqueta de pell; un immigrant negre sobre el qual recauen totes les sospites ... En fi, un elenc inoblidable del que es va desgranant les seves vides, quimeres, afliccions i inquietuds.

La novel·la és un tros de sàtira costumista i crítica de la societat catalana de finals del segle XX. Està escrita en un llenguatge fresc, espurnejant i un domini escènic impecable que convida a fer una versió teatral, si no s'ha fet ja. La barreja d'orígens dels Mossos d'Esquadra queda molt ben reflectida (Policia Municipal, Cuerpo Nacional de Policia o la mateixa Guàrdia Civil.) a la figura del sergent dels mossos Campos i les seves relacions equívoques amb el seu antic capità Ledesma, furibund franquista, al comandament de la caserna de la benemèrita a Montblanc. Bennasar, en el seu llibre dalt esmentat, explica un cas molt aclaridor:

“Al director general de Seguretat Ciutadana dela Generalitat de Catalunya, Miquel Sellarés, la incorporació de personal provinent d'altres cossos era un fet que el preocupava molt quan entre els mossos d'esquadra que havien heretat i que s'encarregaven bàsicament de la protecció de l'edifici de la Generalitat fins i tot hi havia personal que li demanava permís per anar a Madrid el 20 de novembre acommemorar la mort del dictador Francisco Franco.”

Et fa riure i et fa pensar, - dues formes molt sanes de remenar el cervell -, mentre constates que algunes coses amb prou feines han canviat en vint anys.

Us deixo part del monòleg telefònic de la Marta Puig, de la Secretaria de la Presidència i vella amiga de Massanés. No té desperdici i és premonitori:

“Ha corregut a trucar-li perquè li vol confirmar personalment que els dos estudiants acusats no tenen res a veure amb el crim. Ho sap de la millor font. A part, coneix molt bé els xicots de MEDEA per poder-li garantir que no han sigut ells. Una colla de capcalents, només, escalfabraguetes de l’independentisme, que mai tindran prou collons per empunyar l’arma i passar a l’acció directa. A Catalunya no n’hi ha, ni n’hi ha hagut mai, de terrorisme, ho saben de sobres a l’Audiència Nacional. Lo que passa és que a Madrid, d’ençà que l’ETA ha plegat, troben a faltar el terrorisme. A part de justificar els sous del fotimer de funcionaris que es dediquen a combatre el fantasma, els polítics enyoren els temps gloriosos d’ETA, quan independentisme i banda terrorista eren una mateixa cosa. ¿Creus que els nacionalistes autèntics haurien arribat mai al poder sense el suport dels atemptats? Doncs, molt bé, si tant voleu terroristes, aquí en teniu un parell! Fet i fet, encara ens ha anat bé que se’ls emportessin, així ens deixaran tranquils per investigar. Tan bon punt arribin a l’Audiència Nacional, quatre carícies de les que ells en són especialistes, i veuràs com aquest parell de desgraciats canten com les merles. Llavors sortim nosaltres, convoquem la premsa a Lleida i els fotem als morros el vertader assassí. ¿Què me’n dius de la jugada? Quan l’hagis pescat, avisa’m de seguida, que segons com, farem una mica de temps esperant que primer fotin la pota a Madrid.”

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.