EL PROFESSOR D'HISTÒRIA de Joan F. Mira - Reflexió, lament nostàlgic i tímida celebració - Valoració 8,50 sobre 10

 pàgines 308
idioma Català
publicació 2008
Editorial Proa (Grup 62)

Premi Nacional de la Crítica 2009

Manuel Salom, professor d'història contemporània, ensopega en l'escala quan entrava a la seva facultat i decideix avançar la seva jubilació. La seva dona, Irene té els primers símptomes d'una malaltia degenerativa. El seu fill, als 18 anys, es va suïcidar llançant-se d'un campanar. Salom es disposa a resetejar la seva vida, fer creu i ratlla, preparant-se per a la nova etapa en què es veu dedicat a tenir cura de la seva dona.

La ruptura amb la seva vida anterior és radical, com un procés de buidatge interior i exterior ... se sent un "home sense atributs": repudia els seus 40 anys dedicats a ensenyar història, ven el pis familiar al casc antic de València, malvèn la seva biblioteca de més de 5.000 llibres i es trasllada a un pis modern de l'extraradi.

Reflexions sobre l'univers insonsable, la història, el seu passat, família, amics i col•legues, desconcert davant els contrastos i canvis en modes, costums i rutines diàries; tot s'amuntega en llargues frases separades per comes, amb pocs punts, que deixen al lector sense alè, nedant en un interminable raig de consciència que expressa dubte amarga i perplexitat. L'ensopegada en l'escala és un clic que desmunta el seu passat, el fulmina i el deixa a la intempèrie d'un futur en blanc. El relat, esquitxat d'anècdotes (la estafadora feminista de Praga, la biblioteca de Joan Fuster, la descripció de la llibreria París-Londres-València); amarat dels contrastos del canvi; és una barreja de reflexió abstracta, lament existencial, i celebració una mica atordida, de l'enrenou de la vida diària, la seva espurna i el seu color.

El sentiment religiós proper al misticisme quàntic, encara que intermitent i al•lusiu, traspua a través de tota l'obra i s'intensifica al final, prenent forma d'una fascinació mística per l'astronomia, la física o la biologia molecular (1):

“Però segons una altra teoria poètica el final de l'univers no serà la infinita expansió de la cendra, sinó la transformació en una quasi infinita intel•ligència de dimensions inefables que no cabran en cap fórmula possible, un tot definitiu sense matèria, només pura energia o només pur color pur esperit, i llavors Déu seria el final de la història delcosmos.”

Un retret sobre la versemblança del personatge: per molt "professor guillat" que sigui, el seu atordiment davant fenòmens quotidians com modes juvenils, joves prostitutes africanes o de l'est sota els pilars de l'autopista; el seu estupor davant la tecnologia actual o la tímida pulsió sexual que li provoca Margot; el situen més al segle XIX que al XXI.

Un altre retret: la seva mirada nostàlgica al passat, a vegades, té trampa. Posaré un exemple:

“Don't imitate, innovate, tal com diu amb pronúncia horrible un anunci a la televisió, crec que d'algun cosmètic o d'algun perfum: exactament el contrari dels homes del renaixement, que volien imitar els antics amb la més alta perfecció, i que, imitant, van innovar i renovar el pensament com no s'havia fet en quinze segles; molt bé, doncs, innovem sense parar, compatriotes i ciutadans del món, i que tot siga tan nou cada dia que del dia d'ahir ja no en quede res.”

Els renaixentistes van mirar cap enrere perquè intuïen que per retrobar el camí del coneixement havien de saltar-se quinze segles de teologia i filosofia escolàstica, desfer el camí fins a l'origen del pensament racional.

Joan F. Mira és historiador i filòleg clàssic. Aquestes dues vessants es desdoblen en la novel•la: Salom és historiador i la filòloga és Irene, la seva dona, que amb un interessant escepticisme poètic, fa de contrapunt al pessimisme nostàlgic del professor. Llàstima que Irene té poc espai. Crec que si l'autor hagués donat major dimensió a aquest personatge, la novel•la hauria guanyat amplitud i profunditat.

Pots estar d'acord o no amb les seves especulacions històriques o filosòfiques; però et mouen el cap. A mi m'agrada aquesta barreja de cavil•lació i vida quotidiana.

Notes

(1)   Joan F. Mira va publicar al 2011 una traducció literària del nou testament "Evangelis"

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.