Traductor Xavier Pàmies
Páginas 391
Idioma Catalán
Publicación 1980 (2015)
Editorial Anagrama
Farà uns trenta
anys des que vaig llegir "La conjura de los necios" en castellà;
rellegit ara en català, en l'estupenda traducció de Xavier Pàmies, amb fruïció,
estampat a la cara un somriure d'orella a orella des de la primera a l'última
pàgina, ha estat un luxe fastuós i un goig inefable. Resumint ... que et petes
de riure ...
Ignatius J.
Reilly és l'antiheroi més retrògrad, repulsiu i simpàtic de la novel·la
contemporània: gran, gras, greixós, golafre, flatulent, hipocondríac, inquisidor
de tot pensament posterior a l'Edat Mitjana (per a ell, el Renaixement i la Il·lustració són propaganda
subersiva); les seves peripècies, els seus miserables treballs, les seves
campanyes embogides, les seves disputes amb altres personatges tant o més
guillats que ell, conformen un dels itineraris més hilarants de la novel·la
contemporània. Una barreja del periple del Bloom de Joyce i la lògica
extravagant dels Germans Marx.
Ignatius,
admirador de Boeci, fanàtic del pensament escolàstic, la seva arma és el
sil·logisme; però amb el punt de mira tort, desenfoca la premissa i el tir de
la conclusió li surt per la culata. Armat amb la seva lògica dislocada i la
seva espasa pirata de plàstic, es bat en duel dialèctic amb tota bestiola
vivent. La major part de la novel·la la passa tirant d'un carret de frankfurts,
disfressat de pirata i amb una espasa de plàstic amb la qual agredeix als seus
contrincants (que són tots). Els frankfurts ..., no en ven ni un, per
descomptat; se'ls menja tots.
Irene Reilly,
mare d'Ignatius i vídua des de fa 21 anys, vol que el seu fill sigui algú a la
vida i l'obliga a sortir al carrer a la recerca de treball; sent així la
responsable dels embolics que munta la bestiola. Irene acaba enredada amb
Claude Robichaux, un vell jubilat obsessionat amb els comunistes i que
protagonitza amb Ignatius i l'agent Mancuso la primera escena del llibre.
Myrna Minkoff,
activista excentrica, va ser companya d'estudis d'Ignatius i, durant tota la
novel·la, es carteja amb ell des de Nova York. El progressisme de Myrna exaspera
Ignatius i l'arrossega a muntar un partit de militars "maricas i
pervertits".
L'agent Mancuso és un dels personatges més entranyables de la novel·la; esbroncat contínuament per el seu sergent per inepte i incapaç de fer una detenció com cal, fa hores extres nocturnes abillat amb les més inversemblants disfresses.
I molts més: Llana Lee, model porno, la seva funció estel·lar és un striptease en què la despulla una cacatua; Burma Jones, el porter del "Night Of Joy", el club més roí de l'occident civilitzat, i la seva contínua queixa que cobra per sota del sou mínim; la senyora Trixie, la treballadora més vella de Pantalons Levy, afectada de demència senil i obsessionada per una jubilació que mai arriba. Hi ha més i cada lector triarà el seu triplet preferit.
L'agent Mancuso és un dels personatges més entranyables de la novel·la; esbroncat contínuament per el seu sergent per inepte i incapaç de fer una detenció com cal, fa hores extres nocturnes abillat amb les més inversemblants disfresses.
I molts més: Llana Lee, model porno, la seva funció estel·lar és un striptease en què la despulla una cacatua; Burma Jones, el porter del "Night Of Joy", el club més roí de l'occident civilitzat, i la seva contínua queixa que cobra per sota del sou mínim; la senyora Trixie, la treballadora més vella de Pantalons Levy, afectada de demència senil i obsessionada per una jubilació que mai arriba. Hi ha més i cada lector triarà el seu triplet preferit.
Quin és el secret
que fa d'aquesta novel·la una obra de culte, del tot merescut? Els personatges
entranyables? Els diàlegs hiperbòlics? (Em recorden les novel·les
renaixentistes de l’Aretino) Les escenes antològiques, com la revolta que
provoca Ignatius en Pantalons Levy? És especial, però per sobre de tot, aquest
humor que t’arrossega a l'absurd per una esllavissada suau del pla lògic, o
estirant el fil argumental més improbable.
Molt encertat el
que Myrna li diu en una de les seves cartes:
“Ignatius, ets al
caire d'un col·lapse. Alguna cosa has de fer. Podries sortir de l'apatia ni que
fos treballant de voluntari en un hospital, i segur que això no et passaria
factura a la vàlvula ni a altres coses. Surt de l'úter de casa teva encara que
sigui una hora al dia. Passeja, Ignatius. Mira els arbres i els ocells. Adona't
que la vida esclata al teu voltant. La vàlvula se't tanca perquè es pensa que
viu en un organisme mort. Obre el cor, Ignatius, i la vàlvula se t'obrirà.
Si tens fantasies
sexuals, explica-me-les en detall a la pròxima carta. Podria interpretar-te'n
el sentit i ajudar-te a superar aquesta crisi psicosexual que estàs passant.
Quan jo era a la facultat, et deia sovint que cauries en un estat psicòtic
d'aquesta mena.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario