Editorial: labutxaca (2013)
Número de pàgines: 256
Selecció de dotze homenots a càrrec de Toni Sala, escollits
pel seu alt nivell literari, de la seixantena que componen els quatre volums de
la seva Obra completa. Anècdotes vitals, anàlisi psicològica, crítica
literària, perfils físics i gestuals, la cara i la creu de cada biografiat amb
l'excepció, potser, de Trueta pel qual mostra un respecte més distant. El Pla
dels Homenots és, segurament, el més complex, sinuós i matisat que podem
llegir. Aquí s’hi arremanga de valent amb un desplegament de recursos
espectacular, aplicant a cada personatge un to, una mirada diferents. Res del Pla
redundant i tronat del Notes delcapvesprol, el dels Homenots és el Pla més aclaparador, el gat vell de les
lletres catalanes, original i inimitable. Si després de Pla, llegeixes alguna
cosa semblant, és que l'han copiat. Cosa difícil, però possible.
Els retrats escollits són els de Joaquim Ruyra, Josep Miró i
Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de Sagarra, Joan
Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí i
Salvador Espriu. Si et quedes amb ganes de més, tens altres 48 perfils a les
3.000 pàgines biogràfiques dels quatre volums.
De Ruyra, ens parla de la llosa d'un matrimoni desgraciat:
"Tothom diu el mateix: fou una senyora que no tingue res a cap, un
exabrupte de la naturalesa, posa't en aquest món per produir molèsties." De
Miró i Folguera, el primer cap de redacció de Pla, exposa la seva visió del
periodisme amb un pragmatisme tan arran de terra que sembla cinisme. Però no ho
és. El gran mèrit d'aquest monòleg és que el redactor en cap no soni a cínic.
Vives, tolit, mestre del plagi, catòlic de pedra picada i arruïnat per la seva
afició a les dones: " semblava, amb
la seva cara ampla, plana, plena, el nas una mica xafat, de pòmuls dilatats,
les celles fortes i poblades, la boca sensual, les orelles peludes, el color
terrós de la cara, un ximpanzé agafat al tronc d’un arbre."Aquests
tres primers retrats són els més divertits. A Sagarra, no saps si l’ensarrona o
li roba el billeter. L'assaig sobre el doctor Trueta i el seu revolucionari
tractament de les ferides de guerra abans de la penicil·lina, interessantíssim.
La gesta editorial de Cruzet, fundador de l'editorial Selecta i la llibreria
Catalonia, impressionant. La pintura de Dalí i la literatura d'Espriu,
minuciosament esmicolats. D'aquest últim diu: " És una escriptura que té una certa semblança amb aquelles làmines de la
fisiologia, en les quals els músculs, les venes, els nervis, apareixen a
l’exterior, sense recobrir." A destacar la seva sagacitat descriptiva,
com quan presenta a l'esposa d'Andreu Nin: " Era una persona molt jove, rossa, d’ulls blaus, amb una tannara a
l’occípit i els cabells estirats, vestida amb una simplicitat sumària, de carns
una mica fluents i abundants. " Carns fluents? Genial!
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario.
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario