Títol original: Dos taüts negres i dos de blancs
Editorial Proa (2013)
Pàgines: 440
La novel·la rural té una llarga tradició que ve del
naturalisme francès, passa per Faulkner, James Thompson, Truman Capote ...,
fins el neo-ruralisme actual i el country noir. A Espanya, a part dels
realistes del XIX, recordem a Cela o Delibes. A Catalunya va viure un fort
ascens a principis del segle XX amb autors com Víctor Català o Josep Pous i
Pagès. Es tracta de comunitats petites i aïllades, on tothom es coneix i els
odis i picabaralles es cronifiquen en les històries familiars. No parlem de la
novel·la costumista d'un Pereda que ressalta els aspectes pintorescos i
folklòrics, en la novel·la rural clàssica la naturalesa és aspra i hostil, les
formes de vida són gairebé medievals i estan marcades per la misèria, el
fanatisme i la ignorància. És l'habitat perfecte - endogàmic i claustrofòbic,
on tots s'observen a cua d 'ull -, perquè emergeixin els instints més bàsics,
inclosos els criminals. Així passa en "Dos taüts" quan l’Eusebi
assassina a quatre persones amb la mateixa fredor i indiferència amb què sacrifica
porcs a la matança.
Ara bé, com fa notar Joan Fuster en el seu llibre "Literatura
catalana contenporanea", al ruralisme català clàssic predominen els
aspectes descriptius sobre els narratius: la rudesa del paisatge, les
rutines de la feines del camp, l'exotisme per contrast amb la vida urbana ...
En detriment de la trama narrativa i la psicologia dels personatges.
Sinopsi de l'editorial.
La matança d'una família de masovers a Carreu l'any 1943 va
commocionar les masies i els pobles veïns d'aquest racó del Pallars Jussà. La
notícia de l'assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en
què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura
va fer callar la premsa.
Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets
d'aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D'entrada,
és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman
Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment
oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o
no va voler, resoldre'l.
Comentari.
Igual que "Tor. Tretze cases i tres morts" (2005)
de Carles Porta, l'origen del crim és una disputa per unes terres
comunals en un entorn muntanyenc; però mentre la novel·la de Porta és un
reportatge narratiu, la de Coll és una novel·la coral en què , cadascun dels 19
capítols és una biografia d'un dels personatges que van tenir relació amb el
cas. Les biografies personals abasten des de la guerra civil fins a l'any de la
seva mort entre els anys 60 i els 90 (algun passa del 2000), amb atenció
especial a com van viure els dies dels fets.
Lluny de l'enfocament tipus crònica periodística
generalitzat en el gènere "true crime" (Capote, Porta,
Carrère, Walsh, Jablonka ...), Coll practica un estil biogràfic colorit i
viu que recorda -salvades les distàncies- algunes coses de Jesús Moncada
(Estremida memòria), un altre autor que em ve al cap i em sembla urgent
rellegir.
L'estil de Coll és ric, àgil i precís amb un do per plasmar
l'oralitat, en particular la parla dels pagesos del Pirineu.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario.
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario