Editorial Planeta 2005
352 pàgines
Premi Ramon Llull de novel·la 2005
Sinopsi.
Un legionari a la força, una promesa, el rescat
inversemblant d'uns ossos, un viatge sense retorn i una personalitat amb més
escletxes de les que sembla. Genís Aleu promet al seu pare, en el llit de mort,
que recuperarà les restes d'un amic seu enterrat de mala manera. És el 1941 i
han de passar vuit anys, fins al 1949, perquè ho pugui intentar.
Un dia, convertit ja en sergent de la Legió, abandona
Melilla rumb Barcelona -una ciutat grisa, dominada per la por, tenallada per la
misèria de la primera postguerra-, la ciutat on va veure morir el seu pare
primer i el seu millor amic després. La parada següent de Genís Aleu ha de ser
Miranda de Ebro, on l'antic camp de concentració franquista s'ha convertit en
un innocent Campament d'Instrucció franquista de Reclutes. Gràcies a la seva
condició actual de legionari podrà accedir-hi lliurement. El guien el desig de
venjança i la necessitat de dur a terme la seva promesa.
Comentari.
La novel·la explica, en capítols alterns, la
infància-adolescència de Genís Aleu durant la guerra i la postguerra immediata
i, el 1949, convertit en sergent de la legió, el seu viatge a Miranda de Ebro
per complir la promesa que va fer al seu pare en el llit de mort: recuperar les
restes de l'amic que li va salvar la vida al camp de concentració franquista.
Els patiments de Genis en l'hospici i els del seu pare al
camp de treball de Miranda tenen un denominador comú: la inhumanitat, la
crueltat i la insensibilitat davant el patiment humà per part dels vencedors.
Baulenas té la mà trencada per explicar històries i
dibuixar personatges entranyables. Un dels que més ho és (d'entranyable) és
el pare de Genis, retolista d'ofici i apassionat per la seva professió, en
l'exèrcit republicà se'l rifaven:
“…va començar a recórrer tot el front d’Aragó, des dels
Pirineus fins a Terol. Pintava sigles als camions i a les tanquetes, pamflets
revolucionaris a les pancartes, rètols indicadors de carretera als murs i les parets
dels pobles…”
Un altre personatge entranyable és el Salvador Sense
Germana, amic i protector de l'Genis adolescent, assassinat miserablement
per la policia franquista. El pobre Salvador, coix i lladre ocasional, recorria
les farmàcies de Barcelona amb la vella maleta de mostres del senyor Pau plena
de mostres de Cerebrino Mandri i, a causa de l'escassetat de vidre,
recuperava els envasos buits, els rentava a casa, els tornava a laboratori i
guanyava quinze cèntims per envàs.
Durant 1949, mentre Genis anava per Miranda de Ebro tramant
com recuperar les restes de l'amic del seu pare, la notícia estrella de la
premsa era el viatge de Franco a Portugal en olor de multituds. Genís,
fastiguejat de tanta lloança desmesurada, pensa una paròdia de crònica llepaculs:
«El Generalíssim dels Exèrcits, el salvador d’Espanya, ha
tingut a bé ficar-me-la per darrere, ben endins, tota sencera. És un honor
immerescut. Aguantaré sense cagar fins que rebenti per tal de mantenir tant de
temps com pugui el record d’aquella augusta, franca i històrica penetració
anal».
Baulenas fa una novel·la popular digna, ben escrita i de
molt bon llegir, plena d'anècdotes i detalls del dia a dia de la postguerra,
apropiada per no oblidar qui eren i d'on vénen els nostres feixismes patris.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario.
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario