miércoles, 14 de agosto de 2019

ELS JUGADORS DE WHIST de Vicenç Pagès Jordà - Pagès buida el pap literari en una gran novel·la generacional. - Valoració 9/10

Editorial Empúries
Barcelona, setembre de 2009
542 pàgines.

Sinopsi de l'editorial.
En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.».

Comentari.
Un lector inquiet va topant amb llibres interessants, enginyosos, emocionants ..., no tants com caldria, per desgràcia; però quan et trobes amb alguna cosa tan especial com "Els jugadors de Whist", cal proclamar-ho. Potser la millor novel·la de la literatura catalana en el que va de segle.
No és una novel·la generacional qualsevol, és un monument per als nascuts a mitjans dels seixanta. Si ets d'aquesta generació, hi haurà moments en què et tremolaran les cames. Jo sóc de mitjans dels cinquanta i fora de la infància i adolescència, amb trets més prehistòrics, la resta ho he viscut i compartit. Si sou més joves quedareu bocabadats davant la salsa social en què va cuinar la vida dels vostres pares.
La novel·la transcorre a Figueres i té tres eixos:
1.       La infància i adolescència de Jordi Recasens, el seu grup d'amics i famílies en els anys setanta. Aquesta època va estar marcada per una desgràcia: la mort de Biel durant un joc de rol. Biel era el noi més intel·ligent i sensible del grup: “era imbatible a l’oca i l’Scrabble, Si en alguna assignatura no treia excel·lent, els seus pares el miraven com si fos un tafur del Mississipí. Els programes favorits de televisió eren els següents: del pare: La clave, de la mare: Hombre rico, hombre pobre, de la germana: Vacaciones en el mar.” Escrivia un diari on deia coses com aquesta: “Abans de ser «matrimoni», devien ser «parella», que és l’estat en què tots dos estan bé junts i no necessiten ningú més.”
2.       El casament de la Marta (2007), filla de vint anys de Jordi i Nora, germana d’en Biel, amb David (Bad Boy), fill de "Churchill", un dels amics de Jordi. Bad Boy no li cau bé a Jordi que està convençut que la seva filla mereix alguna cosa millor: “En Bad Boy, que no deixa de toquetejar-la, duu un tres peces cenyit i un mocador negre en comptes de corbata. La núvia en diu «estil bohemi» i la seva dona considera que s’assembla a Willy DeVille, però en realitat té pinta de psicòpata disfressat de cantaor.” El casament i festa, que es descriuen minut a minut, són l'acte central de la novel·la, lloc de trobada de tres generacions, la d'en Jordi, la dels seus pares i la de la seva filla. Les celebracions, els grans rituals sociofamiliars, li agraden a Pagès per escenificar el xoc i contrast generacional. A "La felicitat no és completa" l'escenari era la vetlla de l'Àngel Mauri, aquí és el casament de la Marta.
3.       Durant el casament de la seva filla, en Jordi, a la vora de la cinquantena, inicia una relació asimètrica amb la "Halley", l'amiga més intel·ligent i seductora de la Marta, per la qual sent una atracció cada vegada més obsessiva i desesperada . Halley és coqueta, ocurrent i capritxosa, es cita amb Jordi perquè està interessada en la mort d’en Biel (els fets de 1977), però ell no sap "llegir" les seves intencions i es lliura a les fantasies d'una relació impossible: “La Halley vivia en un present continu. Fer plans amb ella era impossible. Cada vegada que ella li agafava el telèfon, ell hauria pogut escriure un informe sobre la manera de dir-li «Hola». A vegades semblava que cantés, però també podia sonar freda com la veu metàl·lica de la benzinera dient «Ha triat Diesel plus».”
Vicenç Pagès es reserva per al final una petita sorpresa metaliterària que algunes crítiques menyspreen, però que a mi em va semblar molt pertinent i enginyosa. No es pot revelar, és clar.
La novel·la està plena de referències culturals - música, marques, pel·lícules, programes de TV -, varietat de registres i tècniques narratives - records, entrades de bloc i diari, enquesta, descripcions, diàlegs frescos o digressions sobre temes diversos. Una mostra digressiva:
Teoria del solar
“El descampat i el solar són etapes successives del procés d’urbanització. Un camp que es deixa de conrear es converteix en un erm. No és fins que el nucli urbà s’expandeix que l'erm es torna descampat. Quan l’empresa constructora s’hi acosta, el descampat es transforma en solar, l’última etapa abans de la conquesta definitiva. Un dia hi apareix un munt de sorra, o una formigonera, o una pila de rajols. Després algú hi aparca un cotxe o un sofà vell. De mica en mica s’emplena de matalassos, jerseis matxucats, paperines de plàstic, rodes de cotxe, galledes ratades, alfombres, bidons, barres de metall o de fusta, runa, revistes, bosses d’escombraries, preservatius, recipients amb menjar per a gats… I heus aquí el solar, aquest terreny híbrid situat a mig camí entre la naturalesa i la civilització.”


Una d'aquestes novel·les en què l'autor "buida el pap"; ho té tot i ho sap emprar: tema, bones històries disponibles, personatges atractius, tècnica narrativa, aplec de detalls, recursos literaris, ritme narratiu, riquesa del llenguatge ... Pagès és un escriptor realista al qual no li omple el realisme lineal, necessita jugar amb el ric assortiment de tècniques de què disposa i ho fa anant del mínim al màxim, del detall al panoràmic i del fragment al global, sense renunciar a la psicologia dels personatges ni a la descripció dels escenaris socials, urbans o domèstics. Posa el seu bagatge de tècniques postmodernes al servei d'un realisme tradicional al que enriqueix.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

1 comentario: