Título original God Help the Child
Traductor Dolors Udina
Páginas 208
Idioma Catalán
Publicación 2015 (2016)
Editorial Amsterdam
Toni Morrison va
néixer el 1931, el 1988 va obtenir el Pulitzer per "Beloved", li van
donar el Premi Nobel en 1993. La seva llista de premis és interminable ... i jo
sense llegir res seu fins avui. ¿Quina excusa tinc? Doncs res, que miro la llista
de llorejats i no comprenc perquè estan els que hi són i no hi són els que
haurien d'estar. ¿Bob Dylan? A què esperen per donar-li a Philip Roth? Per què no
l'hi van donar a Proust o Tolstoi? En fi, el de sempre. Molts premis semblen
concedits a autors que es distingeixen més per la seva lluita pels Drets Humans
que per la seva literatura. Em sembla bé, però que ho diguin: Premi a la Defensa dels Drets Humans.
Contra el racisme, Toni Morrison; contra l'apartheid, Nadine Gordimer. I així.
Una altra cosa que em frena són els nens com a protagonistes. Em sap greu. Els
nens, psicòpates, borratxos, drogates ... Tots presenten panorames psicològics
elàstics; poden fer o dir qualsevol cosa; no se'ls exigeix coherència;
es presten massa al sentimentalisme carrincló, l'esquinçament existencial, a la
violència gratuïta, l'arravatament màgic, místic o fantàstic. No és el meu, i
en l'obra de Morrison hi ha molt nen.
Dit això, per què llegeixo "La nit de les criatures"? Fàcil: és curteta i puc llegir-la en català, que sempre ajuda a millorar l'idioma matern. I ... sorpresa; m'ha agradat. Au, anem-hi.
Lula Ann, la protagonista, és rebutjada per la seva mare en néixer i abandonada pel seu pare a causa de la seva extrema negror. És un nadó de color negre intens, blavós, negre Sudan; filla de pares negres clars orgullosos de la seva blancor, al capdamunt de l'escala de color. Ja adulta, Lula, que ha canviat el seu nom pel de Bride, és un bellíssima dona de negocis en el món de la cosmètica. Té una relació fugaç amb el jove estudiant Booker que la deixa sense donar-li explicacions. De petita havia testificat contra la professora Sofia Huxley en un judici per abusos sexuals i quinze anys després, quan la professora surt de presó, Bride va al seu encontre per prestar-li ajuda. Sofia li clava una brutal pallissa de la qual es reposa a casa d'uns hippies que també acullen una nena fugida de casa perquè la seva mare la prostituïa. Recuperada Bride de les seves lesions, emprèn la recerca de Booker, el seu veritable amor.
Bé. Està clar que és una trama de fulletó que acumula drames i contratemps al voltant de dos eixos principals: el racisme i els abusos sexuals. No hi falta algun excés tremendista com la tia de Booker que havia perdut el compte de les vegades que es va casar; o el petit toc de realisme màgic que associa el distanciament de Booker amb la regressió infantil de Bride (perd pes, desapareix el seu pèl en pubis i aixelles, se li s'allisen els pits).
Sé que l'olor a García Márquez agrada al públic. A mi no m'entusiasma; ni el recurs als personatges extrems i els accidents sobtats. El que ja m'agrada més és la seva prosa fluida, entre la desimboltura de Mark Twain i un lleuger toc poètic que mai arriba a empatxar. Els personatges, una mica estereotipats, donen veu a la narració, des de la perspectiva de cadascú. Segueixo en el dubte de si, de ser més llarga, hagués acabat una novel·la com aquesta. Caldrà provar amb una altra.
Dit això, per què llegeixo "La nit de les criatures"? Fàcil: és curteta i puc llegir-la en català, que sempre ajuda a millorar l'idioma matern. I ... sorpresa; m'ha agradat. Au, anem-hi.
Lula Ann, la protagonista, és rebutjada per la seva mare en néixer i abandonada pel seu pare a causa de la seva extrema negror. És un nadó de color negre intens, blavós, negre Sudan; filla de pares negres clars orgullosos de la seva blancor, al capdamunt de l'escala de color. Ja adulta, Lula, que ha canviat el seu nom pel de Bride, és un bellíssima dona de negocis en el món de la cosmètica. Té una relació fugaç amb el jove estudiant Booker que la deixa sense donar-li explicacions. De petita havia testificat contra la professora Sofia Huxley en un judici per abusos sexuals i quinze anys després, quan la professora surt de presó, Bride va al seu encontre per prestar-li ajuda. Sofia li clava una brutal pallissa de la qual es reposa a casa d'uns hippies que també acullen una nena fugida de casa perquè la seva mare la prostituïa. Recuperada Bride de les seves lesions, emprèn la recerca de Booker, el seu veritable amor.
Bé. Està clar que és una trama de fulletó que acumula drames i contratemps al voltant de dos eixos principals: el racisme i els abusos sexuals. No hi falta algun excés tremendista com la tia de Booker que havia perdut el compte de les vegades que es va casar; o el petit toc de realisme màgic que associa el distanciament de Booker amb la regressió infantil de Bride (perd pes, desapareix el seu pèl en pubis i aixelles, se li s'allisen els pits).
Sé que l'olor a García Márquez agrada al públic. A mi no m'entusiasma; ni el recurs als personatges extrems i els accidents sobtats. El que ja m'agrada més és la seva prosa fluida, entre la desimboltura de Mark Twain i un lleuger toc poètic que mai arriba a empatxar. Els personatges, una mica estereotipats, donen veu a la narració, des de la perspectiva de cadascú. Segueixo en el dubte de si, de ser més llarga, hagués acabat una novel·la com aquesta. Caldrà provar amb una altra.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario