viernes, 22 de abril de 2016

MAI TANT! de Bartomeu Cruells - Una novel•la curta, pedagògica y senzilla .- Valoració 8 sobre 10


Páginas 91
Idioma Catalán
Publicación 2012
Editorial Flamma 

És l'única novel·la escrita per aquest autor que, d'altra banda, va ser un periodista molt prolífic i polivalent. Va escriure sobre miniaturisme naval, biografies de músics, fotografia, arquitectura, articles d'opinió en premsa i altres temes.

El títol original és "Els silencis de Derris" i és una novel·la epistolar en què diversos personatges, a través de les seves cartes, tracen la història de Derris, un racó del Pirineu pròxim a Esterri, entorn de l'assassinat, el 1.929, del pastor i anarquista rural Eduard Ferrerons, que apareix brutalment esventrat als ravals del poble.

La primera carta, datada el 1.909, és de Josefina Minxot, una bonica camperola que va ser comprada als seus pares, en un poble de la franja, pel cacic rural Carrancla. Va viure durant un temps a Barcelona com a mantinguda del cacic i, en quedar embarassada de bessons, la va enviar confinada a Derris, on, gràcies a les seves grans propietats de terra per a l'explotació forestal,
exercia un control absolut. A la carta demana als seus pares que es compadeixin d'ella i els seus fills, i la acullin de tornada a la casa familiar.
L'última carta, datada el 1999, és de Neus Escolà, filla biològica de l'Eduard. En aquesta explica els fets i assenyala qui poden ser els autors materials i els inductors del crim.
Pel mig, a intervals de 10 anys, diverses cartes d'altres familiars i testimonis ocasionals, explicant les seves versions. La que escriu Eduard Ferrerons, el pastor assassinat, és una de les més interessants. Narra com va arribar a Derris amb la intenció de fundar una comunitat rural inspirada en les idees d'Étienne Cabet, socialista utòpic del segle XIX, i el seu fracassat projecte d'Icària, establerta a Texas, en què van participar alguns catalans.

La novel·la traspua el naturalisme rural del Vayreda de "La punyalada" o de la "Solitud" de Víctor Català amb la qual comparteix la imatge d'aspror i aïllament de les muntanyes, la figura del tarat físic o moral (Qual, Carrancla), i un desenllaç amb crim brutal. Ho amplia explicant la pugna històrica entre la dreta retrògrada, aliada de la superstició i l'obscurantisme religiosos, i el progressisme, primer liberal i després clarament d'esquerres. Ho enriqueix amb abundants detalls de la vida quotidiana en les diferents èpoques (el treball en els telers, els talls de llum en la postguerra).
És una novel·la curta, pedagògica, senzilla, amb un llenguatge clar i algun excés de míting polític, molt adequada per estimular el debat escolar; el que explica que obtingués el premi Gran Angular de literatura juvenil. Un 8.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario