Título original Doctored Evidence
Traductor Nuria Panadés Valencia
Páginas 224
Idioma Catalán
Publicación 2004 (2005)
Editorial Edicions 62
Una novel·la de
perfil baix, fàcil, agradable, sense estridències ni ensurts (el més gran, en
tota la novel·la, és l'enverinament d'un gos), sense res aspre o cru, adscrita a
una lleugera crítica costumista i social. Hi
ha al·lusions a la vagància generalitzada, la indolència burocràtica, la
corrupció, les rancúnies personals, la inèrcia de l'escalafó ... Tot molt
mediterrani.
Brunetti és un policia honest que sap navegar en les aigües tèrboles del desori institucional i bon pare d'una família normal, sense desequilibris ni tensions. La seva dona, Paola, d'una subtilesa que de vegades descol·loca el comissari, és bona cuinera i lectora compulsiva; l'únic tret dels dos fills és la seva voracitat alimentària.
La novel·la arrenca amb l'assassinat d'una vella avariciosa odiada per tot el veïnat. Les sospites recauen en la seva criada romanesa que mor, atropellada pel tren, quan intenta escapar de la policia. La versió oficial dóna per feta la culpabilitat de la criada i s'aparca el cas. Però la declaració exculpatòria d'una veïna fa que Brunetti decideixi investigar pel seu compte.
Admeto que aquest gènere negre de vol ras no és un dels meus favorits. Els Camilleri, Màrkaris, molts autors espanyols i catalans, alguns nòrdics, fan una novel·la molt aferrada a la quotidianitat, que beuen dels telenotícies, i amb escàs esforç estilístic. Prefereixo autors que despleguen més recursos expressius, trames complexes ben construïdes, personatges sucosos, històries originals i emocions intenses. Però reconec, en Donna Leon, una solvència professional i un vigor tranquil de gran eficàcia popular.
Brunetti és un policia honest que sap navegar en les aigües tèrboles del desori institucional i bon pare d'una família normal, sense desequilibris ni tensions. La seva dona, Paola, d'una subtilesa que de vegades descol·loca el comissari, és bona cuinera i lectora compulsiva; l'únic tret dels dos fills és la seva voracitat alimentària.
La novel·la arrenca amb l'assassinat d'una vella avariciosa odiada per tot el veïnat. Les sospites recauen en la seva criada romanesa que mor, atropellada pel tren, quan intenta escapar de la policia. La versió oficial dóna per feta la culpabilitat de la criada i s'aparca el cas. Però la declaració exculpatòria d'una veïna fa que Brunetti decideixi investigar pel seu compte.
Admeto que aquest gènere negre de vol ras no és un dels meus favorits. Els Camilleri, Màrkaris, molts autors espanyols i catalans, alguns nòrdics, fan una novel·la molt aferrada a la quotidianitat, que beuen dels telenotícies, i amb escàs esforç estilístic. Prefereixo autors que despleguen més recursos expressius, trames complexes ben construïdes, personatges sucosos, històries originals i emocions intenses. Però reconec, en Donna Leon, una solvència professional i un vigor tranquil de gran eficàcia popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario