miércoles, 22 de junio de 2016

SITUACIONS INSÒLITES de Jordi Condal - Imaginació, humor amable i bon ritme narratiu.



Vaig conèixer Jordi Condal durant un concert de piano d'un amic comú. Rafael, el pianista i amic comú, en acabar el concert, em va presentar a Jordi com un gran lector que, a més, escrivia. En 1986 va guanyar el Víctor Català de contes i va quedar finalista el 1992 al Recull de Blanes i al Marià Vayreda d’Olot. Vam tenir una breu i accelerada xerrada en què Jordi em va dir, amb un fugaç brillantor als ulls, que estava rellegint a Proust. Ens vam acomiadar i al cap de poc, Rafael em va passar un llibre de relats "Situacions insòlites", que va ser publicat per l’editorial Cal Siller com a premi Armand Quintana de Narrativa de l’Ajuntament de Calldetenes, i em va demanar que li fes una ressenya al bloc.
Diuen que costa ser imparcial quan es jutja l'obra d'un amic (en aquest cas un amic d'un amic) i, segurament, és la veritat. Jo no crec en la imparcialitat i no la persegueixo. El lector està fet de la seva vida i les seves lectures que quallen en preferències; però, si hi ha un moment en què cal ser més imparcial que mai, és quan valores l'obra d'un amic.



El llibre d’en Jordi Condal es un  recull de vuit relats al voltant del tema central de la memòria, l'oblit i l'elasticitat del temps. La ruptura de la cadena causal-temporal pot produir-se per un cop al cap, una pujada de sucre, els efectes de l'alcohol, l'alzheimer o un trasplantament de cervell, En gairebé tots els contes, la presència simbòlica d'una o més pintures que desconcerten i inquieten al protagonista, com un avís de perill, marquen el trànsit de la realitat a la fantasia.
 A mesura que avança el llibre, Jordi Condal guanya en maduresa, consistència i domini del ritme narratiu. La riquesa més gran en detalls fa els relats més versemblants. La versatilitat de Condal ens presenta l'amnèsia sota formes diverses: el conte de l’absurd, la paradoxa kafkiana, el relat de ciència-ficció, el simpàtic vodevil i el thriller de suspens.
L'autor té traça. Un estil que flueix natural amb bon ritme narratiu, lèxic precís i perfecte sintaxi, esquitxat d'ironia i banyant els disbarats en un humor amable.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

1 comentario:

  1. Agraeixo al Joan Estrada la seva crítica a Situacions insòlites. M'han encuriosit els referents literaris que, amb franquesa, no se m'havia acudit.

    ResponderEliminar