TRES NITS de Austin Wright - Realisme comercial amb dignes pretensions. Molt entretinguda. Valoració 8/10

Títol original: Tony and Susan

Any de 1a. publicació en idioma original: 1993

Traducció: Josep Daurella

Nº de páginas: 400 págs.

Editorial: EDICIONS PROA S.A

Mentre Arnold, el marit de Susan des de fa vint anys, es troba de viatge, ella rep per correu l'original d'una novel·la de l'Edward, el seu primer marit, amb una nota en què li demana la seva opinió. La novel·la es titula "Bèsties nocturnes" i tracta de l'atac que Tom, la seva dona i la seva filla, pateixen per part de tres brètols psicòpates durant un viatge de vacances a Maine. Susan llegeix la novel·la en tres nits.

"Tres nits" conté dues històries: la de "Bèsties nocturnes", un relat de suspens a l'estil "crim de carretera" i, en paral·lel, els records, reflexions i dubtes que sorgeixen en Susan durant la lectura.

La primera meitat de "Bèsties nocturnes" manté un to tens i vibrant on l'amenaça de violència es torna aclaparadora. La segona meitat en què Laura i Helen, dona i filla de Tom són violades i assassinades, resulta més confusa a causa de l'abús, per part de Wright, d'interminables diàlegs circulars i la presentació desgavellada de les dues escenes d'acció més decisives. Davant la brutalitat dels fets, els dubtes morals i les feixugues objeccions legals de Tom són els típics d'un cagacalces, per més que s'intentin vestir de comportaments civilitzats. Queda clar que de no ser per l'obstinació de Bobby Andes, el policia que decideix venjar-se dels tres patans, Tom no hauria trigat a resignar-se, oblidar l'assumpte, i refer la seva miserable vida de rata acadèmica.

Tinc els meus dubtes a l'hora de qualificar aquesta novel·la. Pot ser que la malaptesa amb què es resolen les escenes de violència no sigui més que el reflex de la violència real. Estem acostumats a l'estètica de la violència cinematogràfica, amb la seva mecànica i ordre propis, i oblidem que les baralles reals són embarulladas, caòtiques i gens estètiques. El mateix passa amb aquests diàlegs circulars, interminables i elusius - entre Ray Marcus i Tom i Bobby Andes i Tom - en què sembla que un no pregunta el que desitja saber i l'altre no vol conèixer la veritable resposta. En ambdós casos, potser sigui un intent de crear un efecte d'autenticitat que, a la pràctica, ho fa inintel·ligible. No ho se. Li dono un vuit, però reconec que un lector menys punyeter li podria donar un nou. La novel·la té nervi, tensió i estil depurat i eficaç.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.