Páginas 304
Idioma Catalán
Publicación 2015
Editorial Columna CAT
L'assassinat d'un banquer, membre de l'embrió dels serveis secrets de la
futura República Catalana (estructura d'estat de la qual fa mofa), i la
possible implicació del CNI espanyol, desferma les paranoies dels serveis secrets i el govern andorrà, més preocupats per no pendre mal per les pressions de Madrid, que per resoldre el cas.
Andreu Boix, policia andorrà, madur, escèptic i descregut, conscient de les complexitats diplomàtiques, es resigna a nedar i guardar la roba. Fins que la vida de la seva filla Milia, de tres anys, es veu amenaçada per un fosc espia espanyol.
El temorós govern andorrà l'envia a Madrid a negociar una treva a canvi d'un comprometedor USB que procedia de l'espia català assassinat. L'acompanya una historiadora que investiga el parador de la "Conjectura Valdambrini", document que prova la sobirania espanyola sobre Andorra.
L'humor irònic flueix a dojo. Les filosofies i les anàlisis polítics brollen ràpids, com llampecs. Els diàlegs àgils, d'una espontaneïtat natural, frescos i espurnejants. La metàfora contundent, la frase esculpida. Es veu que l'autor s'ho passa bé fent broma i ironia (i nosaltres amb ell). Diu coses com:
"Allà ens esperava l’Eulàlia. Tenia un aspecte com de marededéu romànica: ulls grans, galtes vermelles, una presència terrenal i al mateix temps etèria."
Amb el tema de Catalunya, no es mulla. Ve a dir que mentre no recaptem els impostos, tot es somiar truites. Molt recomanable: lleugera, divertida i enginyosa. Un 9.
Andreu Boix, policia andorrà, madur, escèptic i descregut, conscient de les complexitats diplomàtiques, es resigna a nedar i guardar la roba. Fins que la vida de la seva filla Milia, de tres anys, es veu amenaçada per un fosc espia espanyol.
El temorós govern andorrà l'envia a Madrid a negociar una treva a canvi d'un comprometedor USB que procedia de l'espia català assassinat. L'acompanya una historiadora que investiga el parador de la "Conjectura Valdambrini", document que prova la sobirania espanyola sobre Andorra.
L'humor irònic flueix a dojo. Les filosofies i les anàlisis polítics brollen ràpids, com llampecs. Els diàlegs àgils, d'una espontaneïtat natural, frescos i espurnejants. La metàfora contundent, la frase esculpida. Es veu que l'autor s'ho passa bé fent broma i ironia (i nosaltres amb ell). Diu coses com:
"Allà ens esperava l’Eulàlia. Tenia un aspecte com de marededéu romànica: ulls grans, galtes vermelles, una presència terrenal i al mateix temps etèria."
Amb el tema de Catalunya, no es mulla. Ve a dir que mentre no recaptem els impostos, tot es somiar truites. Molt recomanable: lleugera, divertida i enginyosa. Un 9.
No hay comentarios:
Publicar un comentario