Columna 1991
Pagines 130
Quan era jove i disciplinat vaig prendre la decisió de llegir tot el que es creia important de la literatura occidental del segle XX. Com a guia, em vaig servir, entre d'altres manuals, dels fantàstics "Breviarios" de l'editorial "Fondo de Cultura Económica". Per a la literatura en USA, vaig utilitzar el llibre de H. Straumann "La literatura norteamericana en el siglo XX" i, gràcies a ell, vaig descobrir a Carson McCullers. Vaig perseverar en el meu rampell autodidacta, amb entrebancs i fracassos, durant anys, (i segueixo en això, ara per altres mitjans); però recordo l'impacte que em va produir la lectura de McCullers que va ser editada per Seix y Barral. No sóc procliu a rellegir; però si puc fer-ho en català, no desaprofitaré l'ocasió de refrescar el meu idioma matern.
La novel·la transcorre en una base militar de Geòrgia. El soldat Williams, un jove inadaptat i una mica autista, viu obsessionat per Leonora Penderton des que una nit la veiés nua a casa discutint amb el seu marit el capità Penderton. Leonora és una jove ufanosa, simple i ninfómana, que ha tingut molts amants. El capità és un homosexual reprimit que sent un amor-odi obsessiu pel soldat Williams. El major Morris Langdon és l'amant actual de Leonora. Viu amb Alison, la seva esposa malalta i deprimida, i el seu criat Anacleto, un petit filipí amant del ballet, la música clàssica i la pintura que estudia francès i sent una devoció incondicional per Alison. Aquest còctel explosiu no trigarà a esclatar. Pel mig una escena inoblidable: el capità munta al agressiu cavall de la seva esposa i, en un rampell suïcida, intenta dominar-lo. Ho aconsegueix a mitges, però l'acaba colpejant salvatgement amb un vara fins que apareix Williams i rescata al malferit animal.
| Carson McCullers |
L'estil de McCullers és el més difícil: clar, senzill i transparent; sembla anar sol. El xoc entre persones inadaptades, frustrades, malaltes i l'estultícia de les persones "normals", immerses en les rutines socials estúpides: festes, tiberis, partides de cartes, caça, adulteri instituït; condueix al desastre. La incomunicació entre éssers humans és total. Dit així sembla fàcil; però posa't a escriure-ho de manera que tot això es vegi, sense especular, sense explicar-ho. El que fa Carson McCullers és pura bruixeria des del seu propi aïllament i trastorn personal.Va publicar la seva primera novel·la amb 23 anys i aquesta, la segona, amb 24. La seva vida sembla una ficció dramàtica: patia de febre reumàtica, es va casar dues vegades amb Reeves, va viure a Brooklyn amb Auden i la seva dona, va tenir relacions sentimentals amb l'escriptora suïssa Annemarie Schwarzenbach i amb Katherine Anne Porter, va ser amiga de Truman Capote, Tennessee Williams, Paul i Jane Bowles; va patir un ictus que la va deixar amb mig cos paralitzat, era alcohòlica, va contreure un càncer de mama i va morir d'hemorràgia cerebral. Va tenir un intent de suïcidi i el seu marit, Reeves, es va suïcidar.Es diu que el germen de la història ve d'una anècdota que li va explicar el seu marit Reeves, exsoldat, sobre un voyeur que va ser arrestat a Fort Bragg (Carolina del Nord).John Huston va rodar una bona pel·lícula basada en la novel·la i protagonitzada per Marlon Brando i Elizabeth Taylor. Diu d'ella en les seves memòries "A llibre obert":"La recordo com una cosa fràgil, amb grans ulls brillants, i un tremolor a la mà quan la va posar a la meva. (...) Però no hi havia res tímid o feble en la manera en què es va enfrontar Carson McCullers a la vida. I a mesura que les seves afliccions es van multiplicar, ella només es va fer més forta."Una visionària de la incomunicació entre les persones. -Valoració 10 sobre 10
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario