Traductor: Pau Vidal Gavilan
Data de publicació: 2014 (2016)
Pàgines: 184
Col·lecció: El Balancí. Edicions 62
Ja ho va fer Eric
Ambler en les seves novel·les d'espionatge amb antiherois abatanats per forces
que els superen. Camilleri, seguint l'estela de Ambler, ens mostra una persona
corrent, víctima d'una conxorxa per desacreditar el seu treball i enfonsar el
seu prestigi, per tal de paralitzar unes investigacions que poden comprometre a
importants polítics i empresaris.
Mauro Assante és un alt funcionari d'una institució oficial encarregada de supervisar els comptes de bancs i grans empreses. És un home recte, discret, fidel espòs i bon pare, honrat i exigent amb el seu treball. Tot comença quan Clara, una espectacular joveneta, es presenta a casa de Mauro, enviada per una agència d'acompanyants. El provecte funcionari nega haver sol·licitat companyia, però queda embadalit per la noia. A partir d'aquí la vida de Mauro es complica: se sent vigilat, dubte dels seus caps, li paren trampes, apareix a la premsa amb falses acusacions ...
Un thriller veloç, sense transicions entre escenes, tot diàlegs, estil fàcil i pelat. I final previsible. Camilleri posa cura en estalviar esforços al lector. No limita les descripcions, les elimina. No hi ha ni una. Pocs escenaris: l'oficina, casa seva, el pis de la Carla, i para de comptar. Podria passar per una obra de teatre. Un biomanán per a lectors a dieta literària. Un 7.
Mauro Assante és un alt funcionari d'una institució oficial encarregada de supervisar els comptes de bancs i grans empreses. És un home recte, discret, fidel espòs i bon pare, honrat i exigent amb el seu treball. Tot comença quan Clara, una espectacular joveneta, es presenta a casa de Mauro, enviada per una agència d'acompanyants. El provecte funcionari nega haver sol·licitat companyia, però queda embadalit per la noia. A partir d'aquí la vida de Mauro es complica: se sent vigilat, dubte dels seus caps, li paren trampes, apareix a la premsa amb falses acusacions ...
Un thriller veloç, sense transicions entre escenes, tot diàlegs, estil fàcil i pelat. I final previsible. Camilleri posa cura en estalviar esforços al lector. No limita les descripcions, les elimina. No hi ha ni una. Pocs escenaris: l'oficina, casa seva, el pis de la Carla, i para de comptar. Podria passar per una obra de teatre. Un biomanán per a lectors a dieta literària. Un 7.
Andrea Camilleri és un d'aquells autors que anomeno de "negra pantuflera", abundants a la Mediterrània, i que, tot i entenent el seu èxit (no nego la seva eficàcia), procuro evitar. Alguna de Montalbano caurà per corroborar o desmentir.
PD Veig que s'amplia el meu etiquetatge de novel·la policíaca: "negra garrapatera", "cutre-noir" i ara "negra pantuflera".
https://www.facebook.com/Llegir-i-parlar-de-llibres-880124438768044/
https://www.facebook.com/Leer-y-hablar-de-libros-1019905544727973/
No hay comentarios:
Publicar un comentario