Título original Bartleby the Scrivener: A Story of Wall Street
Traductor Miquel Desclt
Páginas 88
Idioma Catalán
Publicación 1853 (2008)
Editorial Nórdica
Un advocat
contracta un escrivent que primer es nega a fer altre treball que no sigui copiar, després es
nega a copiar i finalment es nega a fer qualsevol cosa. Preferiria no fer-ho
... és sempre la seva resposta. Estrany
relat de factura perfecta que mostra el desconcert del bon home (l'advocat) davant
l'amanuense que s'auto redueix a zero. No se que vol dir.
Aquest relat és el perfecte exemple de la meva màxima: "Com menys dius, més se't interpreta".
La llista d'interpretacions en llarguíssima i, qualsevol d'elles, té més extensió que el propi relat:
- Que es va inspirar en el transcendentalisme de Ralph Waldo Emerson que defensava la solitud per identificar-se amb la natura i aïllar-se de la contaminació social.
- Com a exemple de personatge deprimit.
- Que expressa de la depressió de Melville.
- Una rebel·lió de Bartleby contra el determinisme, una investigació sobre l'ètica, exploració sobre l'aïllament en la vida americana,
- Precursor de la literatura de l'absurd, de Franz Kafka, influència sobre Albert Camus ...
Tot això em sembla excessiu. No acabo d'entendre aquest revisionisme crític desproporcionat. I si només és una manera de guanyar-se el pa de certs intel·lectuals ?. La meva recepta és la contrària: "Si tens alguna cosa nova a dir, digues-ho clar i bonic". Hi ha mars de literatura analitzant l'escrivent; però, i l'advocat que el contracta ?. ¿No val alguna anàlisi des de la seva mirada estupefacta ?. Un 8.
Aquest relat és el perfecte exemple de la meva màxima: "Com menys dius, més se't interpreta".
La llista d'interpretacions en llarguíssima i, qualsevol d'elles, té més extensió que el propi relat:
- Que es va inspirar en el transcendentalisme de Ralph Waldo Emerson que defensava la solitud per identificar-se amb la natura i aïllar-se de la contaminació social.
- Com a exemple de personatge deprimit.
- Que expressa de la depressió de Melville.
- Una rebel·lió de Bartleby contra el determinisme, una investigació sobre l'ètica, exploració sobre l'aïllament en la vida americana,
- Precursor de la literatura de l'absurd, de Franz Kafka, influència sobre Albert Camus ...
Tot això em sembla excessiu. No acabo d'entendre aquest revisionisme crític desproporcionat. I si només és una manera de guanyar-se el pa de certs intel·lectuals ?. La meva recepta és la contrària: "Si tens alguna cosa nova a dir, digues-ho clar i bonic". Hi ha mars de literatura analitzant l'escrivent; però, i l'advocat que el contracta ?. ¿No val alguna anàlisi des de la seva mirada estupefacta ?. Un 8.
