Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
Any de publicació: 2014
Confesso la meva escassa afició per les ucronies o històries
alternatives; prova d'això és que, de Philip Roth, un dels meus autors
de capçalera, l'única novel·la que no he llegit és "La conjura contra
América". Sovint, el més semblant a una ucronia és la mateixa
història: qui va pensar, en els millors moments d'Obama, que Trump li succeiria
en la presidència ?. En el cas d'Albert Villaró el salconduit és l'humor, la
clau que obre totes les portes. "Els ambaixadors" comença així:
A VEURE
No sé com dir-ho, però potser no caldria. El cas és que
en aquest llibre hi apareixen personatges que van existir i d'altres que no, en
proporcions i graus de protagonisme diversos. En principi, això no hauria de
suposar cap problema, perquè tot transcorre en un passat que, si més no vist
des de la rigidesa del nostre present, no va existir i no hauria d'estar sotmès
a l'esclavatge de la versemblança històrica. Ara, que si hi ha una infinitud
d'universos paral·lels, on tot el que hagi pogut passar ha passat o passarà, jo
aquí ni hi entro ni en surto i me'n rento les mans amb aigua i sabó, com feia
aquell.
Sinopsi de l'editorial.
Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets d'Octubre
de 1934 i es refà de la invasió nazi. A l'Espanya tenebrosa del dictador
Sanjurjo, un grup d'espies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs,
intenten desactivar l'amenaça sorda que posa en perill la supervivència de la
jove República Catalana.
"Els ambaixadors" és un mecanisme de rellotgeria,
una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l'humor, un estil
personalíssim i una punta de mala bava.
Comentari.
A partir d'una divergència històrica - Catalunya s'ha
independitzat a l'octubre de 1934 -, Villaró construeix una ucronia en què els
rudimentaris serveis secrets catalans al comandament de Mossén Farràs han
neutralitzar l'intent d'Espanya, ara sota la dictadura de Sanjurjo, de llançar
una bomba atòmica sobre Barcelona.
Estem en un món paral·lel en el qual Pau Casals
és el director de la Nova Filharmònica de Barcelona i, durant un concert, la
Falange llança fulls volants al Palau de la Música instant a la unificació. Rovira
i Virgili és el President del Parlament català. A Espanya, Azaña, Largo
Caballero, Indalecio Prieto, Santiago Carrillo i la Pasionaria són executats en
un afusellament públic al Campo del Moro. Al costat de Artís-Gener, que
no s'ha exiliat a Mèxic i té un alt càrrec en els serveis d'informació
catalans, apareix el seu assetjador Justo Bueno, el pistoler de la CNT
que el va amenaçar a la vida real pels seus articles sobre l'assassinat de els
germans Badia, i ara és un torturador que col·labora amb la policia feixista
espanyola. Per cert, mor quan estava cagant durant l'explosió d'un camió bomba
en una casa de detenció clandestina on es disposava a torturar Farràs. JosepPla és un periodista a Madrid que treballa per l'espionatge català i els
seus famosos "Homenots" van ser escrits per Gaziel. I així,
desenes de personatges pulul.an per la novel·la amb temps, vides i papers
canviats per la imaginació desgavellada de Villaró. La trama transita per la
via del disbarat i l'humor absurd dels germans Marx en una Espanya de capellans
i militars i una Catalunya de mongetes i botifarra.
Villaró s’en fot de tot a plaer. Es nota que s'ho ha passat
bé escrivint la novel·la i amb el seu estil ocurrent i elèctric fa que el
lector no pari de riure, però amb un pèl de melangia.
Les últimes cinquanta pàgines són un dramatis personae,
meitat real i meitat fictici, que, a manera del Diccionari del diable de
Ambrose Bierce, presenta desenes de mini biografies tan agudes i suculentes com
la mateixa novel·la. L'entrada sobre Manuel Azaña servirà d'exemple:
AZAÑA, Manuel
Alcalá de Henares, 1880 - Madrid, 1935
Líder de la moderada Acción Republicana, Don Manuel va ser
el segon cap de govern de la República Espanyola. Tothom deia que hauria
arribat a president si no fos perquè Franco el va fer afusellar. El seu axioma
sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada ics anys ha servit
d’inspiració a tota mena de conspiradors i capcalents. El problema d’Espanya no
el deixava dormir, literalment, i molts dies es llevava amb una terrible
migranya d’origen territorial.
¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario.
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
