CAMILLE (Camille Verhœven 04) de Pierre Lemaitre - Entretenida aunque con la trama forzada - Valoración 8 sobre 10

Título original Sacrifices

Traductor Juan Carlos Durán Romero

Páginas 320

Idioma Español

Publicación 2012 (2016)

Editorial Alfaguara 

 

Camille es la cuarta y última novela de la serie Verhoeven. Los puntos fuertes de la serie son: una idea imaginativa y audaz de la trama, un correcto desarrollo del procedimiento, buenos interrogatorios y vehementes descripciones de escenas violentas, expresados con  estilo ágil e incisivo. Los puntos débiles: irregular construcción de los personajes y cierta precipitación al anudar las tramas. De las cuatro novelas, destacan con luz propia Alex y Rosy & John.

Durante el atraco a una joyería, Anne Forestier, pareja actual de Camille Verhoeven que ya lo era en Rosy & John, recibe una tremenda paliza y varios disparos, por encontrarse donde no debía en el momento inadecuado, de los que sale indemne milagrosamente. Ahora Jean Le Guen es el director de la policía y la comisaría Michard la jefa directa de Camille. Éste se hace cargo de la investigación ocultando a sus superiores la relación con Anne, que se recupera en el hospital, y emprende una apurada pesquisa en busca del violento cabecilla del atraco que sigue intentando eliminar a Anne.

La irrupción en la historia de Maleval, el policía expulsado del cuerpo por informar a Philippe Buisson, el asesino de Irène, me parece muy forzada y eso hace rechinar el ensamblaje de la trama. Maleval no ha aparecido ni en Alex ni en Rosy & John; nada se sabía de él y, de manera repentina, Lemaitre improvisa un completo historial delictivo.

La pequeña estatura de Camille (1,45 mts), a no ser como mero homenaje al padre de Lemaitre que era un hombre bajito, tampoco juega un papel significativo, si dejamos de lado que le gusta permanecer de pie en las reuniones para evitar la imagen lamentable de ver sus piernas colgando de sillas y sillones.

En resumen, una serie entretenida y eficaz con dos novelas, Alex y Rosy & John, que se pueden calificar, si no de obras maestras, sí de muy logradas.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

ROSY & JOHN (Camille Verhœven 03) de Pierre Lemaitre - Una pequeña obra maestra - Valoración 9 sobre 10

Título original Rosy & John

Traductor Juan Carlos Durán Romero

Páginas 160

Idioma Español

Publicación 2012 (2016)

Editorial Alfaguara

 

Lemaitre nos informa, en la nota final del libro, que esta obra nació de una propuesta de la editorial SmartNovel para que escribiera un folletín para smartphone en que los episodios no sobrepasaran las tres páginas de una pantalla normal y que se publicó con el título de “Els Grands Moyens”. Más tarde se publicó con el título de Rosy & John, nos dice, “ya liberada afortunadamente de las exigencias draconianas de la edición original.”

El resultado es una pequeña obra maestra, breve, compacta, económica en medios pero no en significados, coronada por un inmolatorio y brillante final. Una demostración que, en condiciones restrictivas, un buen escritor puede regalarnos con el tuétano de lo que también, ampliada, hubiera sido una buena novela.

Jean Garnier, un joven introvertido e insondable, se entrega a la policía después de haber hecho estallar un obús en una calle parisina. Amenaza con explotar otros siete obuses si no liberan a su madre, acusada del asesinato de la novia de Garnier.

Camille emprende una investigación contrarreloj en la que indaga en las relaciones de Garnier con la madre y descubre en ellas un cariz de control enfermizo que podía haber costado la vida de un jefe de Garnier que le había propuesto un trabajo en el sur de Francia. Pero el joven, inflexible, sigue exigiendo la libertad de su madre junto con dinero y pasajes para que los dos puedan huir a Australia.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

ALEX (Camille Verhoeven 02) de Pierre Lemaitre - Novel•la rodona, perfecta, amb escenes impactants i girs inesperats - Valoració 10

Nº de páginas: 320 págs. 
Editorial: BROMERA

Segona novel·la de la sèrie Camille Verhoeven, superior a la primera, Iréne, que col·loca a Pierre Lemaitre al capdavant del gènere a França, al costat de Bernard Minier, Fred Vargas i Franck Thilliez.

Alex, una atractiva jove, és segrestada en un carrer de París i sotmesa durant dies a la tortura de la gàbia. Quan Camille arriba al magatzem on estava reclosa, ella ja ha escapat i se la relaciona amb diversos assassinats en els quals les víctimes, després de ser colpejades al cap, són obligades a ingerir àcid sulfúric. Qui és Alex? Per què l'han segrestat? Com tria ella a les seves víctimes i quina relació tenen? Per què les assassina amb tal acarnissament?

La història es compon de tres grans trams:
- El segrest d'Alex i el seu aïllament en una gàbia penjada a dos metres del terra, on roman durant dies, assetjada per enormes rates que amenacen devorar-la.
- Els assassinats en sèrie comesos per Alex, d'una cruesa inusitada, que semblen decidits a l'atzar i impulsats per una fúria cega i descontrolada.
- El llarg interrogatori final a Thomas, en el qual es lliguen caps i tanca la història amb un gir espectacular.

La narració es fa des de dos punts de vista sincronitzats a la perfecció: el de Camille en el qual se segueix la investigació pas a pas, i el d'Alex on s'explica el seu segrest, els assassinats que va perpetrant i la sorprenent parany final que planeja . Aquesta trampa final queda desvetllada en l'última pàgina del llibre després d'un llarg i magistral interrogatori a Thomas Vasseur, el germanastre d'Alex, que realitzen a tres bandes Camille, Louis i Armand.

L'arquitectura de la trama és com una piràmide esglaonada on cada nivell, mitjançant un gir argumental, dóna pas al següent, més complex i amb noves incògnites. El lector no pot endevinar que hi ha un altre nivell fins que Lemaitre el posa davant els seus nassos.

Alex és una novel·la rodona, perfecta, amb escenes impactants, girs inesperats i un potent disseny argumental. A diferència d'Irène, en Alex res s'improvisa i el complet control de Lemaitre obté, com a recompensa, el lliurament emocional del lector.
Una ressenya de novel·la policial no pot desvetllar informació decisiva de la història; però posaré un exemple sense fer spoiler: tota la carrera assassina d'Alex es justifica amb un mal terrible que va patir. Quin va ser aquest mal?

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.

IRÈNE (Camille Verhoeven 01) de Pierre Lemaitre - Escenes impactants, trama enginyosa i descripció sagaç dels personatges - Valoració 8,5 sobre 10

• Nº de páginas: 352 págs.
• Editorial: BROMERA
• Lengua: CATALÁN

 He llegit les dues primeres novel·les de la sèrie Camille Verhoeven d'una tirada. Irène és una novel·la entretinguda i correcta amb un principi terrible i un final atroç. Alex és una novel·la gairebé rodona amb un edifici argumental complex travat a la perfecció. 

Camille Verhoeven és un comandant de la brigada criminal de París que només mesura 1,45 metres per una hipetrofia fetal a causa del tabaquisme compulsiu de la seva mare, una pintora de certa fama. Està feliçment casat amb I'Irène i esperen un fill. Investiga el brutal assassinat de dues noies i descobreix que la disposión dels cossos escenifica la massacre perpetrada per Patrick Bateman en American Psycho de Bret Easton Ellis. Les noies han estat violades, torturades, eviscerades i decuartizadas seguint amb meticulositat les pautes de l'escriptor americà. Camille descobreix altres crims que reprodueixen els de novel·les negres famoses com Laidlaw de William McIlvanney o Roseanna de Maj Sjöwall y Per Wahlöö. La tensió arriba al seu màxim quan Irene, la dona embarassada de Camille, és segrestada i el professor Ballanger, col·laborador de la policia, l'informa que hi ha una novel·la d'un escriptor menor en què es produeix l'assassinat d'una dona embarassada. Descobrir l'autor, la novel·la i els detalls de l'assassinat lieterario, es converteix en una cursa contra rellotge que ens porta a un final devastador.

Camille és esquerp, tossut i aspre de modals. Els seus col·laboradors també són peculiars. Louis: "Si et fixaves bé en Louis, no costava gaire imaginar-te'l de fent la primera comunió. Encara conservava tota la joventut, tota la gràcia i tota la fragilitat d'aquells anys. En una paraula, físicament, Louis era un home elegant, prim, delicat i profundament irritant. "Armand, avar, meticulós i conscienciós:" un home prim, amb unes orelles molt grosses i una garreperia antològica. "El comissari Le Guen, cap i amic de Camille, un homenàs corpulent amb quatre exdones a l'esquena i d'un pessimisme visceral: "Le Guen era un tres d'home que feia un règim darrere l'altre des de feia vint anys sense perdre mai ni un gram, i això li havia encomanat un fatalisme i un vague esgotament perpetu que li notava a la cara ia tot el cos. A l'Llarg dels anys, Camille havia vist com anava adoptant, a poc a poc, un mena d'actitud de rei destronat. "La descripció àgil i pintoresca dels seus personatges és típica de Lemaitre. Així descriu a la jutgessa Deschamps:"Prima sense arribar a l'extrem i una cara asimètrica on tot, el nas, la boca, a els ulls i a els pòmuls, agafat pet separat podia semblar normal i fins i tot lògic; però que en conjunt semblava col • locat en un ordre inversemblant, cosa que li donava un aire intel • ligent i caòtic al mateix temps. I portava roba cara. "

Irène és una bona novel·la i un homenatge al gènere negre; escrita amb llenguatge fluid i vivaç, amb algunes escenes impactants, trama enginyosa, vista sagaç dels personatges, diàlegs tersos i detallada exposició dels procediments policials.Lamaître, amb Fred Vargas i Franck Thilliez, fan la millor de la novel·la negra francesa actual.Lemaitre, en una entrevista, confessa que Camille és una barreja del seu pare, un home baixet, i d'ell mateix, que també té una visió dolorosa del gènere humà.

¿Has leido el libro o te gustaria leerlo?. Haz tu comentario. Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.