Título original Peter Pan Must Die
Traductor Ernest Riera | Marc Rubio | Albert Torrescasana
Páginas 560
Idioma Catalán
Publicación 2013 (2014)
Editorial Grup 62
Va escriure la seva primera novel·la amb més de 60 anys quan, ja jubilat, es va retirar a un entorn rural. La seva primera novel·la, "Sé lo que estás pensando", va ser un èxit rotund. Naixia un mestre de la novel·la-enigma actual.
Jack Hardwick,
detectiu expulsat de la policia de Nova York, li proposa a Dave Gurney que
l'ajudi a muntar una apel·lació en el cas Spalter en què Kay Spalter va ser
condemnada per l'assassinat del seu marit Carl Spalter, important home de
negocis amb aspiracions polítiques . Jack
vol venjar-se de la seva expulsió demostrant que la condemna de Kay Spalter va
ser el resultat d'una cadena d'errors, incompetències i corrupcions. Gurney
accepta intervenir perquè li deu un favor a Jack i no pot resistir-se al
desafiament de resoldre un cas complicat. L'oposició
de la seva dona, Madeleine Gurney, que no desitja que el seu marit, ja jubilat,
torni a arriscar la seva vida, jugarà un important paper en la trama personal
de la novel·la.
Mentre
revisa l'historial, Gurney queda impressionat per l'aterridora mirada de
desesperació de Carl Spalter, que, paralitzat i sense parla, en una cadira
robòtica tipus Stephen Hawking, va morir durant el judici.
Iniciada
la investigació, els fets, les sospites i els dubtes, es presenten davant els
seus ulls com un gran trencaclosques. I
els esdeveniments es precipiten en cascada: hi ha més morts i salta a l'escena
un embogit assassí a sou, Petros Panikos, àlies Peter Pan, que s'enfronta i
amenaça als que el persegueixen. Un
parany surt malament i la novel·la es resol dins d'una massacre.
Gurney és
racional, escèptic, incisiu i subtil; minuciós
observador dels detalls i hàbil interrogant els testimonis. El seu cap
analitza en tot moment opcions i alternatives. Aquesta
dinàmica d'anàlisi i autoexamen pot esgotar el lector en algun moment; pot semblar intricat i retorçat; però
val la pena: seguir el moviment d'aquesta maquinària fina i polifacètica que és
el seu cervell, resulta apassionant. El lector
gaudeix de l'amplitud i profunditat de la seva mirada. És dens; però
no espès.
Les
novel·les de John Verdon són un híbrid de novel·la enigma i negra. Enigma
perquè el seu protagonista, Dave Gurney és un model ampliat de Sherlock Holmes,
Hèrcules Poirot o Lord Peter Wimsey de Dorothy Sayers. I
negra pel context: escenes crues, policies corruptes, polítics sense escrúpols,
critica social i dilemes morals i filosòfics. Res
més lluny de les clàssiques novel·les-enigma de saló amb assassins pulcres i
educats que a penes embrutaven el sòl amb unes gotes de sang.
No
us ho perdeu. Un 10 com una casa.
Per posar uns exemples:
De crítica social:
“A vegades a en Gurney li semblava que alguna cosa anava molt malament
als Estats Units. Un gran segment d’una generació havia quedat infectat
d’ignorància, mandra i vulgaritat. Ja no semblava inusual, per exemple, que una
noia tingués tres fills de tres pares diferents, dos dels quals eren a la presó
en aquests moments.”
Moral:
“Totes dues empreses eren evidència que l’home no
és primàriament una espècie racional, i que la nostra suposada lògica mai no és
altra cosa que una façana brillant amb motius ulteriors més tèrbols, un intent
de disfressar la passió amb els axiomes de la geometria.”
Filosòfic:
“En Gurney no feia cas dels
somnis. Si els n’hagués fet, s’hauria pogut passar una setmana analitzant sense
parar la marató fantasmagòrica d’aquella nit. Però tenia una visió totalment
pragmàtica —i, en general, un mal concepte— d’aquelles processons d’imatges i
esdeveniments estrambòtics.
Feia molt temps que creia
que només eren productes derivats del procés nocturn d’arxivar i indexar que el
cervell utilitza quan passa l’experiència que ha gravat de la memòria immediata
a la memòria a llarg termini. Es remenen i es barregen retalls de dades visuals
i auditives, es desencadenen sèries narratives i es construeixen esbossos, però
no tenen més significat que una maleta de fotos, cartes d’amor o exàmens vells
estripats i reconstruïts per un mico.”
Escenes crues:
“—Mort? Mort i ben mort. Amb un clau de deu centímetres clavat a cada ull i a cada orella,
perforant-li el puto cervell, i amb un cinquè clau al coll. Cinc claus dels
pebrots.”
Has llegit el llibre o t'agradaria llegir-lo ?. Fes el teu comentari.
