Título original Purity
Traductor Ferran Ràfols Gesa
Páginas 780
Idioma Catalán
Publicación 2015 (2015)
Editorial Empúries
Jonathan Franzen
passa per un dels grans escriptors nord-americans contemporanis; però a mi no
m'acaba de fer el pes. Ja "Les correccions" i "Llibertat" em van caure de les mans
(algun moment faré una llista dels grans llibres que no he pogut acabar). Sí
que he acabat Puresa i m'ha decebut, confirmant les meves prevencions.
Pip
Tyler
te
20 anys, una mare histèrica i hipocondríaca, treballa en una empresa de
telemàrqueting que ven serveis indesxifrables, viu en una casa okupa i te
una hipoteca universitària que no sap com pagar.
La novel·la tracta, entre altres coses, de la recerca del pare desconegut i de les rocambolesques històries dels personatges que l'envolten, aprofundint de forma prolixa en el seu passat i les seves tares psicològiques.
Un dels personatges centrals és Andreas Wolf, una mena de Julian Assange, egòlatra i onanista compulsiu, marcat per unes relacions ambivalents amb la seva mare.
En general, el dibuix dels personatges es extens però incomplet; es fa èmfasi en les extravagàncies per sorprendre al lector, resultant un pegat poc consistent de rareses. L'impressió final és que tractem amb una colla de desequilibrats.
Pel que fa a la crítica social o històrica (internet, la industria militar, la vida a la RDA comunista, etc.), es superficial i no aporta res.
Quant a l'argument, només diré que tot penja del rebuig inicial d'Anabele a una herència de 1.000 milions de dòlars. De debò?
Resumint: argument fulletonesc presentat a la moderna, amb el convenient desordre temporal dels capítols; psicologia efectista basada en el desequilibri sexual; estil poc literari, proper a l'assaig periodístic i molt aficionat a les paraules i frases llargues.
Una flaire de producte cultural de gamma alta, ben presentat i embolicat, més rebuscat que profunf i poc consistent. És clar que a mi no m'agrada. No hi fa res. Tampoc m'empasso a l'Haruki Murakami. Un 6.
La novel·la tracta, entre altres coses, de la recerca del pare desconegut i de les rocambolesques històries dels personatges que l'envolten, aprofundint de forma prolixa en el seu passat i les seves tares psicològiques.
Un dels personatges centrals és Andreas Wolf, una mena de Julian Assange, egòlatra i onanista compulsiu, marcat per unes relacions ambivalents amb la seva mare.
En general, el dibuix dels personatges es extens però incomplet; es fa èmfasi en les extravagàncies per sorprendre al lector, resultant un pegat poc consistent de rareses. L'impressió final és que tractem amb una colla de desequilibrats.
Pel que fa a la crítica social o històrica (internet, la industria militar, la vida a la RDA comunista, etc.), es superficial i no aporta res.
Quant a l'argument, només diré que tot penja del rebuig inicial d'Anabele a una herència de 1.000 milions de dòlars. De debò?
Resumint: argument fulletonesc presentat a la moderna, amb el convenient desordre temporal dels capítols; psicologia efectista basada en el desequilibri sexual; estil poc literari, proper a l'assaig periodístic i molt aficionat a les paraules i frases llargues.
Una flaire de producte cultural de gamma alta, ben presentat i embolicat, més rebuscat que profunf i poc consistent. És clar que a mi no m'agrada. No hi fa res. Tampoc m'empasso a l'Haruki Murakami. Un 6.
No hay comentarios:
Publicar un comentario