martes, 22 de diciembre de 2015

PURESA de Jonathan Franzen

Título original Purity
Traductor Ferran Ràfols Gesa
Páginas 780
Idioma Catalán
Publicación 2015 (2015)
Editorial Empúries
 
Jonathan Franzen passa per un dels grans escriptors nord-americans contemporanis; però a mi no m'acaba de fer el pes. Ja "Les correccions" i "Llibertat" em van caure de les mans (algun moment faré una llista dels grans llibres que no he pogut acabar). Sí que he acabat Puresa i m'ha decebut, confirmant les meves prevencions. Pip Tyler te 20 anys, una mare histèrica i hipocondríaca, treballa en una empresa de telemàrqueting que ven serveis indesxifrables, viu en una casa okupa i te una hipoteca universitària que no sap com pagar.
La novel·la tracta, entre altres coses, de la recerca del pare desconegut i de les rocambolesques històries dels personatges que l'envolten, aprofundint de forma prolixa en el seu passat i les seves tares psicològiques.
Un dels personatges centrals és Andreas Wolf, una mena de Julian Assange, egòlatra i onanista compulsiu, marcat per unes relacions ambivalents amb la seva mare.
En general, el dibuix dels personatges es extens però incomplet; es fa èmfasi en les extravagàncies per sorprendre al lector, resultant un pegat poc consistent de rareses. L'impressió final és que tractem amb una colla de desequilibrats.
Pel que fa a la crítica social o històrica (internet, la industria militar, la vida a la RDA comunista, etc.), es superficial i no aporta res.
Quant a l'argument, només diré que tot penja del rebuig inicial d'Anabele a una herència de 1.000 milions de dòlars. De debò?
Resumint: argument fulletonesc presentat a la moderna, amb el convenient desordre temporal dels capítols; psicologia efectista basada en el desequilibri sexual; estil poc literari, proper a l'assaig periodístic i molt aficionat a les paraules i frases llargues.
Una flaire de producte cultural de gamma alta, ben presentat i embolicat, més rebuscat que profunf i poc consistent. És clar que a mi no m'agrada. No hi fa res. Tampoc m'empasso a l'Haruki Murakami. Un 6.

No hay comentarios:

Publicar un comentario